Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2015

IMITACIONS MALDESTRES -2-

Segueixo el Joc de la Júlia, allà on ella l'ha deixat.  No és un intent millor que el seu ni de broma, però és un intent... CANT DE LA CARME Novell saber m'heu donat acostant-me a la veritat d'aquest home tan beat que arreu ha predicat lo saber que Déu li ha dat que pel món ha escampat. I em debato entre els amors més profunds i enriquidors que em puguin donar socors quan el cor es trenca en plors. Car los homes pecadors només donen que dolors. Sóc dona prou estimada i de tothom ajudada com ajuda dono jo a qui me l'ha demanada. Amb la paraula encertada redreço rutes desviades. Vull morir plena d'amor I a la vellesa em fa paor que el dia fos només enyor. No he comès tan greu error que em provoqui un gran temor de finals trist i sense amor. Prego encara a l'univers que m'inspiri cada vers per saber millor que és viure l'instant sense més, i deixar lliure, el cor sotmès als pensaments mentiders.

IMITACIONS MALDESTRES

Se m'ha acudit que de forma informal podia fer una transformació respectuosa del CANT DE RAMON mirant-me el melic, de moment, però, no he gosat allargar-me tant, per no cansar els lectors pacients. A veure si algú s'anima a fer un intent millor... CANT DE JÚLIA Sóc creada, vida m'és dada, respecto Déu, sóc honrada, en pecat no sóc damnada i Déu prou m'ha perdonada quan de creu vaig ser allunyada en grans dubtes amarada. De temps ha en jubilació he pres repòs i és prou bo, fujo de mortal dolor, faig caritat i oració i llegeixo amb devoció aquest blog on ara so. L'escola del Samuntà m'acollí, lletra donar als infants, molt de temps fa i a d'altres llocs intentà nois i noies fer estimar les mates i el català. Família també he format, nen i nena al món portat, i fer el que cal he intentat si bé en fe, molt he dubtat tradició  he prou conservat com els  grans m'han ensenyat. Vull morir sense dolor, sense fer penes ni por i si

Sagitari

Com deia, ahir, ignoro si molta gent creu en la influència dels astres, però Llull sí, així que avui enceto la secció de l'horòscop del mestre amb la reproducció en català més o menys actualitzat de la part del Tractat d'astronomia que fa referència al signes del zodíac. Començo per Sagitari, que és el que ara encara toca i que, sense dubte, és el més important, si més no perquè regeix la meua vida, i la de Ramon Llull mentre ningú demostri el contrari, tot i que ell, segurament per humilitat, li dedica menys espai que als altres.   DELS DOTZE SIGNES DEL CEL Lo cel, on són les estrelles fixes, han dividit els astrònoms en dotze parts, i cadascuna l'anomenen casa. I la casa l'anomenen signe, és a dir, senyal d'aquella part en el cel. I el signes és assenyalat per les estrelles que estan en aquella casa. Primer signe és Àries, segon Taurus, terç Gèminis, Càncer, Leo, Virgo, Libra, Capricorn, Scòrpius, Auquàrius, Picis, Sagitàrius. Per aquests do

Mirant el cel

A la nit, i ja de matinada, observo com va corrent la meua constel·lació preferida, Orió, que porta a la cua Siri, l'estrella més brillant del firmament i té en el seu cinturó una nebulosa fàcilment observable amb pocs mitjans tècnics. Com que no fa gaire que hem encetat aquest el blog dedicat a Llull, recordo el seu Tractat d'astronomia i penso en la meua innocència en imaginar, abans de llegir-lo, que trobaria una visió del cel del seu temps, de l'observació dels astres, dels seus moviments, etc. No diré que la lectura em va decebre, al contrari, però des de la nostra perspectiva actual el Tractat és sobretot un estudi d'astrologia, com era natural aleshores. Abans de dir res més, cal insistir que les obres de Llull, sigui quina sigui la temàtica, tenen per finalitat acostar la humanitat a Déu, el déu dels cristians, esclar, i l'astronomia no s'escapa d'aquesta finalitat. Com que penso parlar del Tractat més endavant, acabaré avui amb un fragmen

L'HOME QUI SOMIA QUE ÉS MORT...

Imatge
Del Llibre de contemplació en Déu L'home qui somia que és mort, com se desperta e.s troba viu, molt ha gran alegre. Enaixí nós, Sènyer, devem ésser alegres com veem que som en ésser. On, enaixí com l'home embriac qui és comprès per la fortor del vi tan fort que a penes és en son seny, enaixí, Sènyer, jo són tan alegre per ço car he ésser, que a penes són en mon seny. [...] Los joglars veem, Sènyer, que de nit van sonant los estruments per les places e per les carreres, per tal que moven lo coratge de les fembres a puteria e que facen falsia e traïció a lurs marits... Los malvats joglars veem, Sènyer, ésser maldígols e malmescladors enfre un príncep e altre, e enfre un baró e altre; e per la mala fama que sembren los joglars, e per l'odi e la mala volentat que engenren enfre.ls alts barons, per ço veem destruir emperis e regnats, e comdats e terres, viles e castells. [...] Enaxí com la nau pot hom carregar e omplir de què.s vol, enaixí pot hom omplir la memòria e l'

Antropometria

Imatge
Fruit del romanticisme, el primer que un imagina de l'aspecte físic dels personatges històrics que no coneix i que li cauen bé és que eren guapos i ben plantats. El coneixement posterior confirma o desmenteix aquesta idealització en alguns casos i d'altres quedaran eternament en el misteri. De Llull tenim unes quantes representacions, segurament les més conegudes es troben al Breviculum de Thomas le Myésier, deixeble i amic de Ramon Llull, on aquest apareix barbat i amb una presència imponent. Quina sort poder tenir il·lustracions de l'època! No cal imaginar res, ho podem veure. Ara bé, aquestes imatges són fidels a la realitat? Es fa difícil de dir. Al llarg dels anys, a Llull se li han fet tres estudis tanatològics, entre altres raons per esbrinar les causes de la seua mort. Deixem de banda el primer, fet l'any 1611; el segon, de l'any 1915 és ja més més precís, tot que superficial, i a part de constar que falten una sèries d'ossos, no va arribar

ALGUNS PROVERBIS SOBRE PARLAR -O NO-

Imatge
Capítol XLVIII - De parlar De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força. Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules. Molt consira e poch parla. Ans pensa que parles. Per males paraules vas per males carreres. Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.

LLULL I EL DIÀLEG IMPOSSIBLE

Imatge
Una sinòpsi ràpida de la vida de Ramon Llull seria aquesta: Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o el 1233, poc després de la conquesta catalanoaragonesa de l’illa per part del rei Jaume I (1229). Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar per la Mediterrània cercant  el suport dels monarques a la seva causa que no era altra que la conversió dels «infidels». La seva arma era la raó, l’Ars (‘Art’), un mètode filosòfic basat en el debat, que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab. Va morir decebut el 1316, amb més de vuitanta anys, al vaixell de tornada de Tunis (Tunísia), on havia anat a debatre amb els musulmans. La figura de Ramon Llull s’ha engrandit amb el pas dels segles. Però la seva figura, la seva obra, és molt més que això, ell, va viure la vida fins als 30 anys i la va viure bé, dedicat als plaers de la carn i l'esperit, i aleshores, va d

LIBER DE NATURA (fragment)

Imatge
Per tal d’aconseguir el seu propòsit, examinava atentament cada una de les dignitats, que ell considerava suplents dels poders actius de Déu. I en preguntar-se què s’entén quan hom afirma que els poders dels noms divins són actius, responia dient que res no pot ésser considerat bo si no produeix quelcom bo. Així doncs, en Llull, cal confessar l’eficiència de totes les perfeccions divines: la vertadera bonitas ha de produir quelcom bo, la vertadera magnitudo, quelcom gran. I ja que tota eficiència suposa un principi, un objecte i una relació entre ells dos, Llull afirma que existeixen tres correlatius en l’eficiència de totes les dignitats divines. Aquests correlatius són marcats mitjançant les desinències -tiuum, -bile i -are (per exemple: bonificatiuum, bonificabile i bonificare), per mitjà de les quals és significat el concepte de cadascun. Llull estava convençut que aquests moments representaven els principis substancials i intrínsecs de l’operació i que eren vàlids per a totes

Continuen les confidències

... A conseqüència d'aquella visió ell, molt més espaventat que de la primera, deixà de banda totes les coses i s'aficà al llit. Malgrat tot, ell no abandonà aquella folla voluntat, ans bé alguns jorns després perseverà en la tasca per acabar aquella cansó, sense preocupar-se de les visions meravelloses que l'havien sacsejat, fins que per tercera, quarta i cinquena vegada es repetiren. La reiteració d'aitals aparicions el feren meditar, molt astorat, sobre què volien dir, i l'estímul de la consciència li dictà que nostre senyor Déu Jesucrist no volia altra cosa sinó que abandonés el món, s'entregàs totalment al seu servei. I com fos que d'altra part es considerà indigne de servir-lo, atesa la vida que fins aquell dia havia dut, estigué molt angoixat durant tota aquella nit, pregant a nostre senyor que l'il·luminàs. Vida coetània .   Recordo que quan explicava a classe la quíntuple aparició de Crist crucificat mentre Llull feia de trobador -alg

CONFIDÈNCIES PERSONALS

Imatge
Jo, Ramon, senescal de la taula del rei de Mallorca, encara jove i afeccionat a compondre vanes cançons, dictats i altres follies d'aquest món, estava assegut una nit vora el meu llit, disposat a compondre i escriure en llur vulgar una cançó sobre certa dona a qui aleshores amava amb fatu amor. Mentre la començava a escriure, mirant a la dreta viu a nostre Senyor Jesucrist, com penjat de la creu...

Presentació i convit

Aquest és un blog sorgit, com tantes altres coses, de l'atzar d'una conversa virtual i de les ganes de continuar-la sense una finalitat concreta, igual que moltes altres converses, sinó pel plaer de parlar d'un dels personatges més interessants de la cultura catalana de tots els temps-dir de la literatura seria d'un reduccionisme impropi de la seua biografia i de la seua obra, i de les nostres intencions- que, d'una o altra manera, amb més o menys intensitat, ens fascina als qui vam iniciar el contacte. La finalitat del blog encara embrionari-parlo per mi, però penso que també pels meus companys inicials-, és que a mesura que passi el temps es vagin afegint altres veus al col·loqui i que la pluralitat de temes, opinions, debats, iniciatives, etc., presidides per la figura i els escrits plurals de Ramon Llull, vagi més enllà de les modestes perspectives inicials i ens sorprengui no només en aquest món virtual, sinó que el transcendeixi, i aquí seré menys mo