dilluns, 28 de desembre de 2015

IMITACIONS MALDESTRES -2-

Segueixo el Joc de la Júlia, allà on ella l'ha deixat.  No és un intent millor que el seu ni de broma, però és un intent...

CANT DE LA CARME

Novell saber m'heu donat
acostant-me a la veritat
d'aquest home tan beat
que arreu ha predicat
lo saber que Déu li ha dat
que pel món ha escampat.

I em debato entre els amors
més profunds i enriquidors
que em puguin donar socors
quan el cor es trenca en plors.
Car los homes pecadors
només donen que dolors.

Sóc dona prou estimada
i de tothom ajudada
com ajuda dono jo
a qui me l'ha demanada.
Amb la paraula encertada
redreço rutes desviades.

Vull morir plena d'amor
I a la vellesa em fa paor
que el dia fos només enyor.
No he comès tan greu error
que em provoqui un gran temor
de finals trist i sense amor.

Prego encara a l'univers
que m'inspiri cada vers
per saber millor que és
viure l'instant sense més,
i deixar lliure, el cor sotmès
als pensaments mentiders.

diumenge, 27 de desembre de 2015

IMITACIONS MALDESTRES

Se m'ha acudit que de forma informal podia fer una transformació respectuosa del CANT DE RAMON mirant-me el melic, de moment, però, no he gosat allargar-me tant, per no cansar els lectors pacients. A veure si algú s'anima a fer un intent millor...

CANT DE JÚLIA

Sóc creada, vida m'és dada,
respecto Déu, sóc honrada,
en pecat no sóc damnada
i Déu prou m'ha perdonada
quan de creu vaig ser allunyada
en grans dubtes amarada.

De temps ha en jubilació
he pres repòs i és prou bo,
fujo de mortal dolor,
faig caritat i oració
i llegeixo amb devoció
aquest blog on ara so.

L'escola del Samuntà
m'acollí, lletra donar
als infants, molt de temps fa
i a d'altres llocs intentà
nois i noies fer estimar
les mates i el català.

Família també he format,
nen i nena al món portat,
i fer el que cal he intentat
si bé en fe, molt he dubtat
tradició  he prou conservat
com els  grans m'han ensenyat.

Vull morir sense dolor,
sense fer penes ni por
i si hi ha un indret millor
allà em permetrà el Senyor
trobar Llull fent processó
en gran i eterna claror.



CANT DE RAMON

Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.


Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.


Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar,
entre sospirs e plors estar.


Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.


Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.


Novell saber hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.


Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d'ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.


Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.


Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.


Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.


Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.


On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.


Santedat, vida, sanitat 
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.


Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.
 

dissabte, 19 de desembre de 2015

Sagitari


Com deia, ahir, ignoro si molta gent creu en la influència dels astres, però Llull sí, així que avui enceto la secció de l'horòscop del mestre amb la reproducció en català més o menys actualitzat de la part del Tractat d'astronomia que fa referència al signes del zodíac. Començo per Sagitari, que és el que ara encara toca i que, sense dubte, és el més important, si més no perquè regeix la meua vida, i la de Ramon Llull mentre ningú demostri el contrari, tot i que ell, segurament per humilitat, li dedica menys espai que als altres.

 

DELS DOTZE SIGNES DEL CEL

Lo cel, on són les estrelles fixes, han dividit els astrònoms en dotze parts, i cadascuna l'anomenen casa. I la casa l'anomenen signe, és a dir, senyal d'aquella part en el cel. I el signes és assenyalat per les estrelles que estan en aquella casa.


Primer signe és Àries, segon Taurus, terç Gèminis, Càncer, Leo, Virgo, Libra, Capricorn, Scòrpius, Auquàrius, Picis, Sagitàrius.

Per aquests dotze signes consideren els astrònoms totes les natures del cel, i cascun signe apropien condicions i natures diferents les unes de les altres. E per això volem parlar de cada signe segons la seua condició...

De Sagitari

Sagitari és signe qui ha la complexió del foc, e és comú, diürnal, masculí, e la seua planeta és Júpiter, e ha del cos de l'home les cuixes, e ha la regió d'Índia, e és enginyós e artec.

divendres, 18 de desembre de 2015

Mirant el cel


A la nit, i ja de matinada, observo com va corrent la meua constel·lació preferida, Orió, que porta a la cua Siri, l'estrella més brillant del firmament i té en el seu cinturó una nebulosa fàcilment observable amb pocs mitjans tècnics. Com que no fa gaire que hem encetat aquest el blog dedicat a Llull, recordo el seu Tractat d'astronomia i penso en la meua innocència en imaginar, abans de llegir-lo, que trobaria una visió del cel del seu temps, de l'observació dels astres, dels seus moviments, etc. No diré que la lectura em va decebre, al contrari, però des de la nostra perspectiva actual el Tractat és sobretot un estudi d'astrologia, com era natural aleshores.

Abans de dir res més, cal insistir que les obres de Llull, sigui quina sigui la temàtica, tenen per finalitat acostar la humanitat a Déu, el déu dels cristians, esclar, i l'astronomia no s'escapa d'aquesta finalitat.

Com que penso parlar del Tractat més endavant, acabaré avui amb un fragment d'un altra obra, el Llibre de l'orde de cavalleria -segur que també sortirà moltes vegades- , en què, en el pròleg, es concreta l'aspecte astrològic que esmentava al primer paràgraf. Actualitzo una mica el text:

Per significança dels VII planetes que són cossos celestials i governen i ordenen els cossos terrenals, dividim aquest llibre de cavalleria en VII parts, per a demostrar tenen honor i senyoria sobre el poble per a ordenar-lo i defendre'l.

Per cert, no crec encara avui hi hagi qui dubti de la influència dels cossos celestials sobre els terrenals; els pagesos saben, per exemple, com afecta la lluna a l'hora de plantar els alls. Ah, i recordeu quins eren els set cossos celestials que Llull no concreta en el fragment anterior? Una pista: Urà no fou catalogat fins l'any 1781.

dimecres, 16 de desembre de 2015

L'HOME QUI SOMIA QUE ÉS MORT...



Del Llibre de contemplació en Déu

L'home qui somia que és mort, com se desperta e.s troba viu, molt ha gran alegre. Enaixí nós, Sènyer, devem ésser alegres com veem que som en ésser. On, enaixí com l'home embriac qui és comprès per la fortor del vi tan fort que a penes és en son seny, enaixí, Sènyer, jo són tan alegre per ço car he ésser, que a penes són en mon seny. [...]

Los joglars veem, Sènyer, que de nit van sonant los estruments per les places e per les carreres, per tal que moven lo coratge de les fembres a puteria e que facen falsia e traïció a lurs marits... Los malvats joglars veem, Sènyer, ésser maldígols e malmescladors enfre un príncep e altre, e enfre un baró e altre; e per la mala fama que sembren los joglars, e per l'odi e la mala volentat que engenren enfre.ls alts barons, per ço veem destruir emperis e regnats, e comdats e terres, viles e castells. [...]

Enaxí com la nau pot hom carregar e omplir de què.s vol, enaixí pot hom omplir la memòria e l'enteniment e-l voler de què.s vol; e enaixí com les unes naus són carregades de mellor mercaderia que altres, enaixí les unes ànimes remembren e entenen e volen mills e més ferventment que les altres.

dissabte, 12 de desembre de 2015

Antropometria


Fruit del romanticisme, el primer que un imagina de l'aspecte físic dels personatges històrics que no coneix i que li cauen bé és que eren guapos i ben plantats. El coneixement posterior confirma o desmenteix aquesta idealització en alguns casos i d'altres quedaran eternament en el misteri. De Llull tenim unes quantes representacions, segurament les més conegudes es troben al Breviculum de Thomas le Myésier, deixeble i amic de Ramon Llull, on aquest apareix barbat i amb una presència imponent. Quina sort poder tenir il·lustracions de l'època! No cal imaginar res, ho podem veure. Ara bé, aquestes imatges són fidels a la realitat? Es fa difícil de dir.

Al llarg dels anys, a Llull se li han fet tres estudis tanatològics, entre altres raons per esbrinar les causes de la seua mort. Deixem de banda el primer, fet l'any 1611; el segon, de l'any 1915 és ja més més precís, tot que superficial, i a part de constar que falten una sèries d'ossos, no va arribar a cap conclusió sobre les causes de la mort. El darrer estudi del cos, l'any 1985, amb una intervenció important del doctor Bartomeu Nadal (posteriorment autor de Ramon Llull: autopsia. Caixa de Balears. Sa nostra, que no sé si va arribar a les llibreries de Barcelona)  va concloure, per exemple, que les restes pertanyien a un home de més de 80 anys, de front ample (1730 cm3 de capacitat cranial) , en bon estat físic per l'edat que tenia (petites mostres d'artrosi), tendència a l'obesitat, excepte al final -en morir pesava uns 51 quilos-, grup sanguini A... i, sobretot, que no havia mort per lapidació com tantes vegades s'havia dit.

Com que no he consultat el llibre més amunt esmentat sinó dos fonts periodístiques, no puc precisar l'alçada del nostre heroi. “El País” diu que 1,71, mentre que “El Mundo” es planta en 1,61, és a dir, 9 cm més que Danny DeVito. A l'espera de llegir el llibre de Nadal, recordo que “El Mundo” sempre tendeix a escurçar en determinats temes. Sigui com sigui, aquí ningú no dubta que Llull va ser un dels grans de la història universal.






dijous, 10 de desembre de 2015

ALGUNS PROVERBIS SOBRE PARLAR -O NO-







Capítol XLVIII - De parlar

De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força.

Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules.

Molt consira e poch parla.

Ans pensa que parles.

Per males paraules vas per males carreres.

Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.

dimecres, 9 de desembre de 2015

LLULL I EL DIÀLEG IMPOSSIBLE

Una sinòpsi ràpida de la vida de Ramon Llull seria aquesta: Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o el 1233, poc després de la conquesta catalanoaragonesa de l’illa per part del rei Jaume I (1229). Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar per la Mediterrània cercant  el suport dels monarques a la seva causa que no era altra que la conversió dels «infidels». La seva arma era la raó, l’Ars (‘Art’), un mètode filosòfic basat en el debat, que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab. Va morir decebut el 1316, amb més de vuitanta anys, al vaixell de tornada de Tunis (Tunísia), on havia anat a debatre amb els musulmans. La figura de Ramon Llull s’ha engrandit amb el pas dels segles.
Però la seva figura, la seva obra, és molt més que això, ell, va viure la vida fins als 30 anys i la va viure bé, dedicat als plaers de la carn i l'esperit, i aleshores, va deixar dona fills i hisenda per dedicar-se única i exclusivament al coneixement, a la mìstica, no per redimir-se del seu comportament anterior, sinó pel convenciment que diferència l'èsser normal del gran home. Va fracassar en la tasca que va emprendre, i no per que errés en el temps ni en les formes, fixem-nos que Llull va anticipar-se en un tema que ara ens està explotant al damunt, els infidels,  - pels qui per cert, els infidels som nosaltres - Vol dir que Llull va encertar en la diagnosi del problema fa set-cents anys, i potser per això no va poder resoldre'l, per què no té sol·lució. Parlar d'un mètode filosofic bassat en el debat 700 anys enrere per convertir als infidels sona a agossarat i de fet no s'en va sortir. Va morir quan tornava de Tunisia en un vaixell, d'una Tunisia que set-cents anys més tard ha après que amb els infidels el diàleg no és possible.

dimarts, 8 de desembre de 2015

LIBER DE NATURA (fragment)

Per tal d’aconseguir el seu propòsit, examinava atentament cada una de les dignitats, que ell considerava suplents dels poders actius de Déu. I en preguntar-se què s’entén quan hom afirma que els poders dels noms divins són actius, responia dient que res no pot ésser considerat bo si no produeix quelcom bo. Així doncs, en Llull, cal confessar l’eficiència de totes les perfeccions divines: la vertadera bonitas ha de produir quelcom bo, la vertadera magnitudo, quelcom gran.
I ja que tota eficiència suposa un principi, un objecte i una relació entre ells dos, Llull afirma que existeixen tres correlatius en l’eficiència de totes les dignitats divines. Aquests correlatius són marcats mitjançant les desinències -tiuum, -bile i -are (per exemple: bonificatiuum, bonificabile i bonificare), per mitjà de les quals és significat el concepte de cadascun. Llull estava convençut que aquests moments representaven els principis substancials i intrínsecs de l’operació i que eren vàlids per a totes les realitats. Així, en reflexionar sobre si mateix, l’home es converteix en objecte de coneixement per a si mateix. En aquest procés de coneixement, el coneixedor (intelligens) es coneix (intelligere) com a objecte susceptible d’ésser conegut (intelligibile).
Però aquesta estructura triàdica no significa l’existència d’una divisió de l’home en tres entitats diferenciades, sinó que l’home, en conèixer-se com a objecte de coneixement, refereix aquest objecte a si mateix. Mitjançant la seva reflexió sobre si mateix, l’home ha de reconèixer la seva humilitat, i d’aquí accedir a una modèstia que el porta a reflexionar sobre el fet que, gràcies al seu propi -bile, ha d’existir un -tiuum absolut que és no tan sols origen i causa, sinó també objectiu i perfecció de totes les coses. No existeix cap comparació possible entre el -tiuum diví i el -bile humà. Déu mateix és la condició per a l’encontre entre Déu i l’home.
Tanmateix, Déu no és susceptible d’ésser conegut com ho són les coses exteriors, que són els objectes contingents del coneixement humà. Ans és la part complementària d’un procés de coneixement que es realitza en l’encontre de dos subjectes que se saben coneixedors i cognoscibles, i tots dos realitzen alhora la seva unitat en el procés de coneixement. Perquè Déu és intel·lecte —intelligens, intelligibilis i intelligere—, l’intel·lecte creat pot arribar a la unió amb ell i a l’assoliment de la felicitat.
L’estructura del llibre consta d’un paràgraf a tall de pròleg, un altre sobre la diuisio libri i l’explicació de la utilitat de l’obra, com també de nou capítols anomenats partes. Cada un d’aquests és la resposta a una pregunta diferent, i les nou preguntes que són al front dels capítols corresponen a nou de les deu regles i qüestions que són els principals instruments analítics emprats en totes les versions de l’Art.
A la primera de les preguntes («què és la natura?»), Llull respon amb sis definicions:

1. «Aquell principi, per mitjà del qual els ens abstractes i concrets són més propers».
2. «Allò per què existeixen les accions i les passions i les operacions naturals».
3. «Allò a causa de què els agents naturals es conserven i produeixen uns altres
agents naturals de si mateixos per conservar llurs espècies».
4. «Un principi pel qual l’agent natural empeny de la potència a l’acte l’ens individuat
engendrat d’una manera natural».
5. «Allò per què els principis naturals són plens».
6. «Allò per què els agents naturals tenen una tendència als seus fins naturals».


Una traducció del Liber de natura de Ramon Llull Jaume Medina Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana jaume.medina@uab.cat

Continuen les confidències


... A conseqüència d'aquella visió ell, molt més espaventat que de la primera, deixà de banda totes les coses i s'aficà al llit. Malgrat tot, ell no abandonà aquella folla voluntat, ans bé alguns jorns després perseverà en la tasca per acabar aquella cansó, sense preocupar-se de les visions meravelloses que l'havien sacsejat, fins que per tercera, quarta i cinquena vegada es repetiren. La reiteració d'aitals aparicions el feren meditar, molt astorat, sobre què volien dir, i l'estímul de la consciència li dictà que nostre senyor Déu Jesucrist no volia altra cosa sinó que abandonés el món, s'entregàs totalment al seu servei. I com fos que d'altra part es considerà indigne de servir-lo, atesa la vida que fins aquell dia havia dut, estigué molt angoixat durant tota aquella nit, pregant a nostre senyor que l'il·luminàs.

Vida coetània.
 

Recordo que quan explicava a classe la quíntuple aparició de Crist crucificat mentre Llull feia de trobador -algú ha trobat alguna composició seua?- el silenci expectant era dens, però no més que quan els explicava l'altra versió, en què -resumeixo per no ferir sensibilitats- el dissolut Llull perseguia una dama, potser genovesa, fins que ella, en veure que no aconseguia treva, es va obrir l'escot i va mostrar els pits amb la corrosió del càncer. Quina versió preferiu?, preguntava als espaordits alumnes, després de la meua narració amb veu lúgubre...

dilluns, 7 de desembre de 2015

CONFIDÈNCIES PERSONALS



Jo, Ramon, senescal de la taula del rei de Mallorca, encara jove i afeccionat a compondre vanes cançons, dictats i altres follies d'aquest món, estava assegut una nit vora el meu llit, disposat a compondre i escriure en llur vulgar una cançó sobre certa dona a qui aleshores amava amb fatu amor. Mentre la començava a escriure, mirant a la dreta viu a nostre Senyor Jesucrist, com penjat de la creu...

Presentació i convit


Aquest és un blog sorgit, com tantes altres coses, de l'atzar d'una conversa virtual i de les ganes de continuar-la sense una finalitat concreta, igual que moltes altres converses, sinó pel plaer de parlar d'un dels personatges més interessants de la cultura catalana de tots els temps-dir de la literatura seria d'un reduccionisme impropi de la seua biografia i de la seua obra, i de les nostres intencions- que, d'una o altra manera, amb més o menys intensitat, ens fascina als qui vam iniciar el contacte.

La finalitat del blog encara embrionari-parlo per mi, però penso que també pels meus companys inicials-, és que a mesura que passi el temps es vagin afegint altres veus al col·loqui i que la pluralitat de temes, opinions, debats, iniciatives, etc., presidides per la figura i els escrits plurals de Ramon Llull, vagi més enllà de les modestes perspectives inicials i ens sorprengui no només en aquest món virtual, sinó que el transcendeixi, i aquí seré menys modest, i arribi a la vida del carrer. Aquest propòsit, arribar al carrer, arribar a la gent, hauria de presidir l'Any Llull recentment inaugurat: no només que se sàpiga -si això és possible- qui era Llull, sinó que el seu nom pugui encapçalar un diàleg mentre et prens un tallat o una cervesa al bar, o enmig d'un dinar familiar.

Dit tot això, aquí i ara tothom queda convidat a la nostra conversa que ja veurem on ens porta però que desitgem que sigui animada, llarga i ens hi divertim.

Ai! Gairebé em deixava que la moguda funciona també a Facebook.