-Has vist, Ramon, diuen que faran, o potser ja l'estan fent, no ho he seguit prou bé, una pel·lícula sobre tu. L'estrenaran en data assenyalada, el deu de setembre a la nit. Diuen que és dirà Jo, Ramon Llull. Què et sembla? -Comencem pel títol. Ja saps, Miquel, que si bé vaig escriure en un moment de debilitat que era poc conegut i amat, la meua vida no té cap importància, el que compta és la meua obra; ni tan sols la meua obra, sinó que el que vaig escriure aconseguís la finalitat que em proposava. -Sí, sí, però realment eres tan humil... Et vas permetre dictar una biografia, vas ser un personatge important, t'escoltaven papes i reis. - Cert, vaig parlar amb papes i reis, però, i què? Van tirar endavant alguna de les meues propostes? Es va fundar alguna escola de llengües per a la formació idònia dels predicadors? Oxford, Salamanca, Bolonya, París..., em va prometre un papa. Res. I la croada per reconquerir Terra Santa amb el rei de França al capdavant...? No