Ramon Llull

Complanyia's l'amic de son amat com tan greument lo faïa turmentar a amor; e escusava's l'amat muntiplicant a l'amic treballs e perills, pensaments e llàgremes e plors.

Digues, foll: per què escuses amor com treballa e turmenta ton cors e ton cor?  Respòs:  - Per ço cor multiplica mos mèrits e ma benauirança.

Demanaren a l'amic per què no s'escusava dels falliments e de los falsos crims que les gents l'acusaven. Respòs que a escusar havia son amat, que les gents blasmaven falsament; e que home, on pot caer engan e error, no és quaix digne de nulla escusació.

Digues, foll: -Qui sap més d'amor: o aquell qui n'ha plaer, o aquell qui n'ha treballs e llanguiments? Respòs, e dix que la un sens l'altre no en pot haver coneixença.

Demanaren a l'amic en què coneixia la sentència de son amat. Respòs que en l'egualtat de plaers e llanguiments, a la qual son amat jutjava sos amadors.

- Digues, foll: has diners?  Respòs: - He amat. - Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni dugats? Respòs: - He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.

Digues, home qui vas com a foll per amor; tro a quant de temps seràs serf e sotmès a plorar e a sostenir treballs e llanguiments?  Respòs:  - Tro al temps que mon amat, de l'ànima e del cors farà en mi departiment.

Torcava l'amic sa cara e sos ulls de plors que sostenia per amor, per ço que no descobrís los llanguiments que li donava son amat; lo qual dix a son amic per què celava los senyals d'amor als altres amadors, los quals li havia donats per ço que els enamoràs d'honrar ses valors.

Esdevenc-se un dia que l'amic cogitava en la gran amor que havia a son amat, e en los grans treballs e perills en què havia estat llongament per sa amor; e considerà que sos guaardons fossen grans. Dementre que l'amic cogitava en esta manera, ell remembrà que pagat l'havia son amat, per ço cor l'havia enamorat de ses faiçons, e cor per sa amor li havia donats llanguiments.

Deia l'amic:  -Si vosaltres, amadors, volets foc, venits a mon cor e encenets vostres llàntees; e si volets aigua, venits als meus ulls, qui decorren de llàgremes; e si volets pensaments d'amor, venits-los pendre a mes cogitacions.

Devoció e enyorament trameteren, per missatgers, pensaments al cor de l'amic, per ço que pujàs l'aigua als ulls qui volien cessar dels plors en los quals havien llongament estats.

 Amor és bulliment d'audàcia e de temor per frevor; e amor és final volentat a desirar son amat. E amor és aquella cosa qui aucís l'amic con oí cantar de les bellees de son amat. E amor és ço que és mort, e en què està tots jorns ma volentat.

Demanà l'amat a l'amic què era amor. Respòs que presència de faiçons e de paraules d'amat en cor sospirant d'amador, e llanguiment per desigs e per plors en cor d'amic.

Encontrà l'amic son amat: conec l'amic son amat, e plorà. Reprès l'amat son amic per ço cor no plorava ans que l'hagués conegut; e demanà-li en què l'havia conegut, pus que no plorava. Respòs l'amic que en lo remembrament, e en l'enteniment, e en sa volentat, on fo multiplicament en continent que fo present a sos ulls corporals.

Estava pres l'amic en lo carçre d'amor. Pensaments, desigs e remembraments lo guardaven e l'encadenaven per ço que no fugís a son amat; llanguiments lo turmentaven; paciència, esperança lo consolaven. Morira's l'amic; mas l'amat li demostrà son estament, e reviscolà l'amic.

  L'amic volc anar en una terra estranya per honrar son amat, e volc-se desmarxar per ço que no fos pres en lo camí. E anc no poc desmerxar de sos ulls plors, ni de sa cara magres faiçons e groga color, ni de son cor plants, pensaments, sospirs, tristícia, llanguiments; e per açò fo pres en lo viatge, e lliurat a turments per los enemics de son amat.

Apercebé l'amic que era amat per son amat, e demanà a l'amat si sa amor e sa misericòrdia eren en ell una cosa mateixa. Atorgà  l'amat que, en sa essència, no han diferència sa amor ni sa misericòrdia. E per açò dix l'amic per què el turmentava sa amor, e per què no el guaria sa misericòrdia, de ses llangors. E respòs l'amat que la misericòrdia li donà les llangors per ço que ab aquelles honràs pus perfetament sa amor.

 - Digues, amador: ¿en què has més d'enteniment: o en entendre veritat, o falsetat?  Respòs que en entendre veritat.  - Per què ?  - Cor entén falsetat per ço que pusca mills entendre veritat.

-Digues, foll: en què ets sens major volentat: o en amar, o en aïrar?  Respòs que en amar, per ço cor aïrava per tal que pogués amar.

Com sempre amb retard, vet aquí que diu Llull sobre el planeta que regeix la planeta dels Gèminis. Una primera part més feixuga i la segona en què per fi els qui encara no ho tenien clar sabran com són: ara una cosa, ara una altra; difícil equilibri.   De Mercuri Mercuri és planeta mijancera, e ha l'argent viu i dimecres, e és del dia, mas ell és senyor de Gèmini e Virgo. E dien que és planeta mijancer, per ço car ha ab Venus .i. any de cors, e no és per si mateixa per calt, humit, fret e sec. E aiçò dien los astronomians, per ço que sia strument on se facen les converscions de les influències de los signes e les planetes, que són dessús, e que Mercuri lliure aquella conversió a la Lluna, en qui's lliura la influència als instints e apetits naturals dels elements e de llurs elementals. E aital natura de planeta és necessària en los corses celestials, per ço que ordonadament se lliure llur influència çajús; ço és a saber, que aquella planeta o planetes qui v

Amor e desamor s'encontraren en un verger on parlaven secretament l'amic e l'amat; e amor demanà a desamor per qual entenció era venguda en aquell lloc; e respòs desamor que per desenamorar l'amic e per deshonrar l'amat. Molt desplac a l'amat e a l'amic ço que deia desamor; e multiplicaren amor per ço que vencés e destruís desamor.

Per l'especial amor que l'amic havia a l'amat, amava lo bé comú sobre lo bé especial, per ço que comunament fos son amat conegut, lloat, desirat.

Demanaren al foll per quals senyals era conegut son amat. Respòs, e dix que per misericòrdia, pietat, estant en volentat essencialment, sens negú camiament.

En los secrets de l'amic són revelats los secrets de l'amat, e en los secrets de l'amat són revelats los secrets de l'amic. E és qüestió qual dels dos secrets és major ocasió de revelació.

En tristícia ha amor mès l'amic per sobrecogitaments; e cantà l'amat, e alegràs l'amic com l'hac oït. E fo qüestió qual dels dos fo major ocasió a muntiplicar amor en l'amic.

Los hòmens qui es despenyen folls per ajustar diners, mouen l'amic a ésser foll per amor; e la vergonya que l'amic ha de les gents a anar con a foll, dóna manera a l;amic d'on haja amor e preu de les gents. E per açò és qüestió qual dels dos moviments és major ocasió d'amor.

Fa molts anys que sí no és per coacció o suggeriments semblants no miro sèries, en tot cas algun episodi aquí i allà sempre en canals oberts de televisió. En resum, que no segueixo Joc de trons i altres sèries semblants que deuen estar de moda en aquest moment. Tot i així, i conscient que em perdo una part essencial de la cultura del moment en molts camps, també en el de la sociologia, he de dir que vist moltes pel·lícules del gènere des d'anys immemorials i em sorprèn -em sorprèn ara- que s'hagi aprofitat tan poc -o gens- Ramon Llull. Agafem, per exemple, un llibre seu curt i anem anem al capítol cinquè. Adapto a mitges i al meu aire: Al cavaller li es donada espasa, que és feta a semblança de la creu, a significar que així com nostre senyor Jesucrist vencé en la creu la mort en la qual havíem caigut pel pecat del nostre pare Adam, així cavaller ha de vèncer i destruir els enemics de la creu amb l'espasa... [...] La llança és donada al cavaller per significar

 Grans hosts e grans companyes se són ajustades d'espirits d'amors, e porten senya d'amor, on és la figura e el senyal de llur amat; e no volen menar en llur companyia null home qui sia sens amor, per ço que llur amat no hi prenga deshonor.

Les noblees, e els honraments e les bones obres de l'amat són tresor e riquees de l'amic. E lo tresor de l'amat són los pensaments, e els desigs, e els turments, e els plors e els llanguiments que l'amic sostée per honrar e amar son amat.

Encontrà l'amic un escuder qui anava consirós e era magre, descolorit e pobrament vestit; e saludar l'amic dient que Déus l'endreçàs a trobar son amat. E l'amat li demanà en què l'havia conegut. E l'escuder li dix que los uns secrets d'amors revelen los altres; e per açò han coneixença, los amadors, los uns dels altres.

 Blasmava l'amic los crestians com no meten lo nom de son amat, Jesucrist, primerament en llurs lletres, per ço que li faessen l'honor que els sarraïns fan a Mafumet, (...), al qual fan honor com lo nomenen primerament en llurs lletres.

-Has vist, Ramon, diuen que faran, o potser ja l'estan fent, no ho he seguit prou bé, una pel·lícula sobre tu. L'estrenaran en data assenyalada, el deu de setembre a la nit. Diuen que és dirà Jo, Ramon Llull. Què et sembla? -Comencem pel títol. Ja saps, Miquel, que si bé vaig escriure en un moment de debilitat que era poc conegut i amat, la meua vida no té cap importància, el que compta és la meua obra; ni tan sols la meua obra, sinó que el que vaig escriure aconseguís la finalitat que em proposava. -Sí, sí, però realment eres tan humil... Et vas permetre dictar una biografia, vas ser un personatge important, t'escoltaven papes i reis. - Cert, vaig parlar amb papes i reis, però, i què? Van tirar endavant alguna de les meues propostes? Es va fundar alguna escola de llengües per a la formació idònia dels predicadors? Oxford, Salamanca, Bolonya, París..., em va prometre un papa. Res. I la croada per reconquerir Terra Santa amb el rei de França al capdavant...? No

Tant plorà e cridà l'amic a son amat, tro que l'amat davallà de les altees sobiranes dels cels, e venc en terra plorar, e plànyer, e morir per amor, e per nodrir los hòmens a amar, e a conèixer, lloar sos honraments.