dilluns, 2 de gener de 2017

Cloenda


Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu.

Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.


A reveure


Cor Blanquerna havia a tractar del llibre de l'Art de Contemplació, per açò volc finir lo Llibre de l'Amic e l'Amat. Lo qual és acabat a glòria e lausor de nostre Senyor Déus.


Doncs açò, amics, ens anirem veient, en la terra o en lo cel.