Ramon Llull

Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.

Un enllaç a la revista ARGUS, de la UOC, amb informació diversa sobre Llull: http://lletra.uoc.edu/ca/argus-joan-santanach

-Has vist, Ramon, diuen que faran, o potser ja l'estan fent, no ho he seguit prou bé, una pel·lícula sobre tu. L'estrenaran en data assenyalada, el deu de setembre a la nit. Diuen que és dirà Jo, Ramon Llull. Què et sembla? -Comencem pel títol. Ja saps, Miquel, que si bé vaig escriure en un moment de debilitat que era poc conegut i amat, la meua vida no té cap importància, el que compta és la meua obra; ni tan sols la meua obra, sinó que el que vaig escriure aconseguís la finalitat que em proposava. -Sí, sí, però realment eres tan humil... Et vas permetre dictar una biografia, vas ser un personatge important, t'escoltaven papes i reis. - Cert, vaig parlar amb papes i reis, però, i què? Van tirar endavant alguna de les meues propostes? Es va fundar alguna escola de llengües per a la formació idònia dels predicadors? Oxford, Salamanca, Bolonya, París..., em va prometre un papa. Res. I la croada per reconquerir Terra Santa amb el rei de França al capdavant...? No...

Ignoro si el llibre de Pere Villalba sobre Ramon Llull que es venia a un preu competitiu -més tenint en compte les excel·lents il·lustracions en color- amb “La Vanguardia” de fa dos caps de setmana va gaudir de molts compradors i és impossible saber els lectors que va tenir o tindrà. El títol ( Ramon Llull essencial ), es miri com es miri, en el seu suggeriment d'elementalitat o bé el d'anar al moll de l'os, és interessant, abasta tots els possible lectors. Més agosarat, per discutible, em sembla el subtítol: Retrat d'un pare d'Europa ; esclar que potser parteixo d'una premissa subjectiva i el fet que la majoria de fills i filles hagin oblidat el pare no invalida la paternitat. No cal que m'allargui innecessàriament. La conclusió, amb el llibre només fullejat, és que el conjunt fa de molt bon llegir, és amè, barreja vida i obra amb gran destresa, presenta claus d'una i de l'altra, parla de l'essencial i mostra l'essència... En definiti...

Llegeixo massa tard que al Palau Recassens, seu de la RABLLB, se celebra un acte sobre Ramon Llull amb la participació de tres primeres espases: el llatinista Pere Villalba, Amador Vega, catedràtic de la UPF, comissari de la futura exposició sobre Llull al CCCB, i Óscar de la Cruz, professor de la UAB. Aquest darrer ha dissertat sobre “Ramon i l'ortodòxia. La causa pia”. Em sap greu no haver pogut assistir a les xerrades que segurament han congregat públic de totes les edats i condicions, centenars d'assistents; al mateix temps, em consola el fet que les cues devien ser immenses, memorables, i no tothom deu haver trobat el lloc escaient per seguir els parlaments; segur que no m'hagués valgut al·legar la sordesa creixent per aconseguir un seient a les primeres files. En fi, avui els diaris ho explicaran. De tota manera, modestament, suggereixo que els actes sobre el mestre, sobre el doctor il·luminat, sobre Ramon el boig o el fantàstic, es facin en espais més grans, a...

No sé si l'anunciada biografia de Verdaguer -la definitiva?- escrita per Narcís Garolera i Marta Pessarrodona s'aproparà molt o poc a la relació de mossèn Cinto amb Llull, però a mi m'hi ha fet pensar en el tema. Així de sobte, de memòria, em ve al cap Roser de tot l'any, escrit durant l'estada obligada del poeta al santuari de La Gleva. No m'estranyaria que durant els aproximadament dos anys d'empresonament forçat, el poeta anés llegint el Llibre d'amic i amat i hi trobés consol i inspiració. El misticisme d'aquesta obra de Llull s'adiu perfectament al tarannà de Verdaguer, però molt especialment a la seua situació en aquell moment. Fullejo el Roser en l'edició de la Ilustració Catalana (sic); apareixen els versets de Llull en diverses ocasions com a lema d'alguns poemes. La primera vegada que en trobo un correspon al dia 28 de gener. Diu així: Ah, Amat! Tu ue tant has donat a l'home, e tant lo has honrat, Per què l...

Escriu Josep Maria Ruiz Simon sobre la idealització de Ramon Llull convertit per alguns en model de diàleg interreligiós. L'article (el podeu llegir aquí ) em sembla molt interessant i només veig un inconvenient en la proposta final: llegir Llull amb sentit històric. Quanta gent té els coneixements històrics necessaris, prou precisos -potser no cal excessiva precisió, és veritat-, per fer aquest exercici de lectura? Sigui com sigui, com a mínim cal no oblidar que Llull no és una autor d'ahir sinó, com a mínim, d'abans d'ahir. Esclar que els lectors de Llull, són i seran, no ens enganyem, escassos, amb Any o sense, amb proximitat o amb distanciament. Quant als objectius de Llull després de la seua conversió , queden molt clars, sovint reiterats i fàcils de resumir breument: convertir infidels, és a dir, tots els qui no són cristians, catòlics. Un exemple il·lustratiu i inequívoc -on, a més, s'especifica el paper de l'església i de la noblesa en l'ass...

Els versos de Llull del post de Francesc, que parlen de pecats, pecadors, perdó, etc., em van fer pensar, per una associació mental subjectiva, en el terme gentil i en el fet que Llull, la seua obra, directament o indirecta, és un diccionari, un diccionari enciclopèdic de consulta obligatòria durant molt de temps. En ell trobem, sovint molt ben desenvolupades, les primeres definicions en català de moltes paraules, algunes de les quals encara es mantenen vigents en els diccionaris actuals. Com definiríem nosaltres, per exemple, el mot gentil? Què en diu el DIEC? I Llull? Copio un fragment de la seua Doctrina pueril : Gentils són gent sense lig e qui no han conexença de Déu. On, per la ignorança que han de Déu, car segons cors de natura tot hom deu haver conexença de son creador, per açò los gentils, jatssia que no coneguen Déu, almenys fan honor a alguna creatura a significança que alguna cosa sia pus noble que éls. Amable fill, per la ignorància que·ls gentils han de Déu, són ...

Fruit del romanticisme, el primer que un imagina de l'aspecte físic dels personatges històrics que no coneix i que li cauen bé és que eren guapos i ben plantats. El coneixement posterior confirma o desmenteix aquesta idealització en alguns casos i d'altres quedaran eternament en el misteri. De Llull tenim unes quantes representacions, segurament les més conegudes es troben al Breviculum de Thomas le Myésier, deixeble i amic de Ramon Llull, on aquest apareix barbat i amb una presència imponent. Quina sort poder tenir il·lustracions de l'època! No cal imaginar res, ho podem veure. Ara bé, aquestes imatges són fidels a la realitat? Es fa difícil de dir. Al llarg dels anys, a Llull se li han fet tres estudis tanatològics, entre altres raons per esbrinar les causes de la seua mort. Deixem de banda el primer, fet l'any 1611; el segon, de l'any 1915 és ja més més precís, tot que superficial, i a part de constar que falten una sèries d'ossos, no va arribar ...

Capítol XLVIII - De parlar De aço que entens parla ab grat, e d aço que no entens parla per força. Car ço que sabs no es tant com ço que no sabs, no hages moltes paraules. Molt consira e poch parla. Ans pensa que parles. Per males paraules vas per males carreres. Souen parla ab ton par, e tart ab ton major.

Jo, Ramon, senescal de la taula del rei de Mallorca, encara jove i afeccionat a compondre vanes cançons, dictats i altres follies d'aquest món, estava assegut una nit vora el meu llit, disposat a compondre i escriure en llur vulgar una cançó sobre certa dona a qui aleshores amava amb fatu amor. Mentre la començava a escriure, mirant a la dreta viu a nostre Senyor Jesucrist, com penjat de la creu...

Aquest és un blog sorgit, com tantes altres coses, de l'atzar d'una conversa virtual i de les ganes de continuar-la sense una finalitat concreta, igual que moltes altres converses, sinó pel plaer de parlar d'un dels personatges més interessants de la cultura catalana de tots els temps-dir de la literatura seria d'un reduccionisme impropi de la seua biografia i de la seua obra, i de les nostres intencions- que, d'una o altra manera, amb més o menys intensitat, ens fascina als qui vam iniciar el contacte. La finalitat del blog encara embrionari-parlo per mi, però penso que també pels meus companys inicials-, és que a mesura que passi el temps es vagin afegint altres veus al col·loqui i que la pluralitat de temes, opinions, debats, iniciatives, etc., presidides per la figura i els escrits plurals de Ramon Llull, vagi més enllà de les modestes perspectives inicials i ens sorprengui no només en aquest món virtual, sinó que el transcendeixi, i aquí seré menys mo...