Ramon Llull

Per tal d’aconseguir el seu propòsit, examinava atentament cada una de les dignitats, que ell considerava suplents dels poders actius de Déu. I en preguntar-se què s’entén quan hom afirma que els poders dels noms divins són actius, responia dient que res no pot ésser considerat bo si no produeix quelcom bo. Així doncs, en Llull, cal confessar l’eficiència de totes les perfeccions divines: la vertadera bonitas ha de produir quelcom bo, la vertadera magnitudo, quelcom gran. I ja que tota eficiència suposa un principi, un objecte i una relació entre ells dos, Llull afirma que existeixen tres correlatius en l’eficiència de totes les dignitats divines. Aquests correlatius són marcats mitjançant les desinències -tiuum, -bile i -are (per exemple: bonificatiuum, bonificabile i bonificare), per mitjà de les quals és significat el concepte de cadascun. Llull estava convençut que aquests moments representaven els principis substancials i intrínsecs de l’operació i que eren vàlids per a totes...