Ramon Llull

Els versos de Llull del post de Francesc, que parlen de pecats, pecadors, perdó, etc., em van fer pensar, per una associació mental subjectiva, en el terme gentil i en el fet que Llull, la seua obra, directament o indirecta, és un diccionari, un diccionari enciclopèdic de consulta obligatòria durant molt de temps. En ell trobem, sovint molt ben desenvolupades, les primeres definicions en català de moltes paraules, algunes de les quals encara es mantenen vigents en els diccionaris actuals. Com definiríem nosaltres, per exemple, el mot gentil? Què en diu el DIEC? I Llull? Copio un fragment de la seua Doctrina pueril : Gentils són gent sense lig e qui no han conexença de Déu. On, per la ignorança que han de Déu, car segons cors de natura tot hom deu haver conexença de son creador, per açò los gentils, jatssia que no coneguen Déu, almenys fan honor a alguna creatura a significança que alguna cosa sia pus noble que éls. Amable fill, per la ignorància que·ls gentils han de Déu, són ...