Ramon Llull

Queda entès que els governants del temps de Llull havien de ser cavallers, de l'emperador cap avall. Avui el concepte de cavaller és una cosa obsoleta i difusa que et poden aplicar amb total impunitat a la cua d'un supermercat, per posar un cas absolutament inapropiat. De governants, però, en continuen havent, molts dels quals provenen d'un dels oficis que Llull blasma amb més contundència, els advocats, o similars. Anem al gra, encara que bona part dels governats es trobin a les antípodes dels ideals de Llull, és bo recordar que els segles fan evolucionar els conceptes i algunes de les qualitats abans imprescindibles per a un líder ara són cosa de riure, no passa res; per exemple, l'equilibri entre cos i esperit, entre l'exercici físic i les qualitats morals. Il·lustro amb un fragment del capítol segon del Llibre de l'Orde de Cavalleria : Cavaller deu c ó rrer a cavall, bornar, llan ç ar a taulat, anar ab armes, torneigs, fer taules rodones, esgrimir, ...

Fa molts anys que sí no és per coacció o suggeriments semblants no miro sèries, en tot cas algun episodi aquí i allà sempre en canals oberts de televisió. En resum, que no segueixo Joc de trons i altres sèries semblants que deuen estar de moda en aquest moment. Tot i així, i conscient que em perdo una part essencial de la cultura del moment en molts camps, també en el de la sociologia, he de dir que vist moltes pel·lícules del gènere des d'anys immemorials i em sorprèn -em sorprèn ara- que s'hagi aprofitat tan poc -o gens- Ramon Llull. Agafem, per exemple, un llibre seu curt i anem anem al capítol cinquè. Adapto a mitges i al meu aire: Al cavaller li es donada espasa, que és feta a semblança de la creu, a significar que així com nostre senyor Jesucrist vencé en la creu la mort en la qual havíem caigut pel pecat del nostre pare Adam, així cavaller ha de vèncer i destruir els enemics de la creu amb l'espasa... [...] La llança és donada al cavaller per significar ...

Escriu Josep Maria Ruiz Simon sobre la idealització de Ramon Llull convertit per alguns en model de diàleg interreligiós. L'article (el podeu llegir aquí ) em sembla molt interessant i només veig un inconvenient en la proposta final: llegir Llull amb sentit històric. Quanta gent té els coneixements històrics necessaris, prou precisos -potser no cal excessiva precisió, és veritat-, per fer aquest exercici de lectura? Sigui com sigui, com a mínim cal no oblidar que Llull no és una autor d'ahir sinó, com a mínim, d'abans d'ahir. Esclar que els lectors de Llull, són i seran, no ens enganyem, escassos, amb Any o sense, amb proximitat o amb distanciament. Quant als objectius de Llull després de la seua conversió , queden molt clars, sovint reiterats i fàcils de resumir breument: convertir infidels, és a dir, tots els qui no són cristians, catòlics. Un exemple il·lustratiu i inequívoc -on, a més, s'especifica el paper de l'església i de la noblesa en l'ass...

És complicat llegir Llull actualment? Depèn. En els llibres essencialment teològics i filosòfics, més aviat sí; en els llibres no actualitzats mínimament al català actual, també. Superats aquests dos condicionants, i altres que ara mateix no se m'acudeixen, el gaudi de la lectura de l'obra de Llull és cosa dels interessos de cadascú. Per començar, és clar, cal que les editorials es posin a la feina. Han publicat no sé quantes versions de la subobra Llibre de les bèsties , però no conec cap versió actualitzada de la Doctrina pueril , llibre del qual ja he cantat les excel·lències. Que jo sàpiga, el Tractat d'astronomia , cosa obsoleta però divertida, tampoc no es pot trobar més que en una edició del Patronat Ramon Llull-Abadia de Montserrat, que està molt bé, però que no és per al gran públic. Del Llibre de l'orde de cavalleria , hi ha versions acadèmiques, escolars... Tres obres, perfectament llegibles que, per una o altra raó poden ser potser no engrescadores, però ...

A la nit, i ja de matinada, observo com va corrent la meua constel·lació preferida, Orió, que porta a la cua Siri, l'estrella més brillant del firmament i té en el seu cinturó una nebulosa fàcilment observable amb pocs mitjans tècnics. Com que no fa gaire que hem encetat aquest el blog dedicat a Llull, recordo el seu Tractat d'astronomia i penso en la meua innocència en imaginar, abans de llegir-lo, que trobaria una visió del cel del seu temps, de l'observació dels astres, dels seus moviments, etc. No diré que la lectura em va decebre, al contrari, però des de la nostra perspectiva actual el Tractat és sobretot un estudi d'astrologia, com era natural aleshores. Abans de dir res més, cal insistir que les obres de Llull, sigui quina sigui la temàtica, tenen per finalitat acostar la humanitat a Déu, el déu dels cristians, esclar, i l'astronomia no s'escapa d'aquesta finalitat. Com que penso parlar del Tractat més endavant, acabaré avui amb un fragmen...