Ramon Llull

Escriu Josep Maria Ruiz Simon sobre la idealització de Ramon Llull convertit per alguns en model de diàleg interreligiós. L'article (el podeu llegir aquí ) em sembla molt interessant i només veig un inconvenient en la proposta final: llegir Llull amb sentit històric. Quanta gent té els coneixements històrics necessaris, prou precisos -potser no cal excessiva precisió, és veritat-, per fer aquest exercici de lectura? Sigui com sigui, com a mínim cal no oblidar que Llull no és una autor d'ahir sinó, com a mínim, d'abans d'ahir. Esclar que els lectors de Llull, són i seran, no ens enganyem, escassos, amb Any o sense, amb proximitat o amb distanciament. Quant als objectius de Llull després de la seua conversió , queden molt clars, sovint reiterats i fàcils de resumir breument: convertir infidels, és a dir, tots els qui no són cristians, catòlics. Un exemple il·lustratiu i inequívoc -on, a més, s'especifica el paper de l'església i de la noblesa en l'ass...

Es diu que Llull, i és generalment veritat, mostrà una exquisida correcció en els seus escrits envers les dues altres grans religions del moment, la jueva i la islàmica; n'és una bona prova el Llibre del gentil i els tres savis (qualsevol dia en parlarem), on tracta de manera força equilibrada les tres religions, fins al punt que un lector neutre i superficial es podria sentir atret per qualsevol de les creences exposades a l'obra. Ara bé, els escrits de Llull són vastos i no s'ha d'oblidar que una de les seues finalitats fonamentals és convertir infidels i gentils. Les paraules, per exemple, que dedica a Mafumet, el profeta de l'islam, no són precisament un model de diplomàcia a l'hora d'intentar el diàleg amb els seguidors d'aquesta religió. Tal com està el panorama mundial, no sé si faig bé de copiar el fragment de més avall, no sigui cosa que algú confongui les paraules de Llull amb el meu pensament. Esclar que aquest blog el llegeix poca gent,...