Ramon Llull

Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.

Cor Blanquerna havia a tractar del llibre de l'Art de Contemplació , per açò volc finir lo Llibre de l'Amic e l'Amat . Lo qual és acabat a glòria e lausor de nostre Senyor Déus. Doncs açò, amics, ens anirem veient, en la terra o en lo cel.

 -Digues, foll: què és aquest món?  Respòs:  -Presó dels amadors, servidors, de mon amat.  -E qui els met en presó?  Respòs: -Consciència, amor, temor, renunciament, contrició, companyia d'àvol agent; e és treball sens guardó, on és puniment.

Amor escalfava e aflamava l'amic en membrança de son amat; e l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors com l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hòmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic.

 -Digues, foll: per què parles tan subtilment ?  Respòs:  -Per ço que sia ocasió a exalçar enteniment a les noblees de mon amat, e per què per més homes sia honrat, amat e servit.

Encontraren-se dos amics; la un mostrava son amat, e l'altre l'entenia. E era qüestió qual d'ambdós era pus prop a son amat. E per la solució l'amic havia coneixença de la demostració de trinitat.