Cloenda
Llegia fa ja uns dies un senyor, no
recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any
Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres
seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar:
malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per
altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es
correspongui amb el meu.
Si ningú diu el contrari, que crec que
no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit
començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb
consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog,
té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al
conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos,
curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.
Gosaria afirmar que l'Any Llull ha estat molt discret, pocs són els qui se n'han assabentat, se'm va ocòrrer el dia del dinar de Nadal, erem 14 i ningú en sabia res, i aixó que dins els 14 n'hi ha tres que són molt de llegir.
ResponEliminaHas fet molta feina tot sol, gràcies en nom de lo sinyor Ramon.
salut
És veritat que has fet la feina sol... però gràcies a tu he rellegit el llibre d'Amic e amat i n'he llegit un parell més que no havia llegit abans. O sigui que la moguda d'aquest blog a mi m'ha aprofitat, encara que no hi hagi participat. Coneixia tan poc Llull, que em sembla que no podia aportar gran cosa.
ResponEliminaGràcies també en nom meu, doncs...
Un bloc exquisit, felicitats.
ResponElimina