dilluns, 2 de gener de 2017

Cloenda


Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu.

Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.


3 comentaris:

  1. Gosaria afirmar que l'Any Llull ha estat molt discret, pocs són els qui se n'han assabentat, se'm va ocòrrer el dia del dinar de Nadal, erem 14 i ningú en sabia res, i aixó que dins els 14 n'hi ha tres que són molt de llegir.
    Has fet molta feina tot sol, gràcies en nom de lo sinyor Ramon.

    salut

    ResponElimina
  2. És veritat que has fet la feina sol... però gràcies a tu he rellegit el llibre d'Amic e amat i n'he llegit un parell més que no havia llegit abans. O sigui que la moguda d'aquest blog a mi m'ha aprofitat, encara que no hi hagi participat. Coneixia tan poc Llull, que em sembla que no podia aportar gran cosa.


    Gràcies també en nom meu, doncs...

    ResponElimina