Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2016

amic i amat

 Anava l'amic demanar almoina per les portes, per ço que remembràs l'amor de son amat a sos servidors, e per ço que usàs d'humilitat, pobretat paciència, qui són coses agradables a son amat.

amic i amat

Temptà amor l'amic de saviesa, e féu-li qüestió si l'amat l'amava més en pendre sa natura o en recrear-lo. E l'amic fo embarbesclat, tro que respòs que la recreació se convenc a esquivar malanança, e l'encarnació a donar benanança. E de la responsió fo feta altra qüestió: qual fo major amor.

amic i amat

Lloava e amava l'amic son amat com l'havia creat e li havia donades totes coses; e lloava'l e amava'l com li plac pendre sa semblança e sa natura. E d'açò cové ésser feta qüestió qual llaor e amor deu haver major perfecció.

amic i amat

 L'amic lloava lo poder, e el saber e el voler de son amat, qui havien creades totes coses, enfora pecat; lo qual pecat no fóra sens lo poder, e el saber e el voler de son amat; al qual pecat no són ocasióo lo poder, ni el saber ni el voler de son amat.

amic i amat

Veia l'amic en nombre d'un o de tres major concordança que en altre nombre, per ço cor tota forma corporal venia de no ésser a ésser per lo nombre damunt dit. E per açò l'amic esguardava la unitat e la trinitat de son amat per la major concordança de nombre.

amic i amat

Lloava l'amic son amat, e deia que si son amat ha major possibilitat a perfecció e major impossibilitat a imperfecció, cové que son amat sia simple, pura, actualitat en essència e en operació. On, dementre que l'amic enaixí lloava son amat, li era revelada la trinitat de son amat.

amic i amat

Si fos falsetat ço per què l'amic pot més amar son amat, fóra veritat ço per què l'amic no pot tant amar son amat; e si açò fos enaixí, seguira's que defalliment fos de major e de veriatat en l'amat, e hagra en l'amat concordança de falsetat e menor.

amic i amat

Digueren a l'amic que si corrupció, qui és contra ésser en ço qui és contra generació, qui és contra no ésser, era eternalment corrompent corromput, impossible cosa seria que no ésser ni fi se concordàs ab la corrupció ni el corromput. On, per estes paraules, l'amic viu en son amat generació eternal.

ni uns ni altres

No ho he dit abans perquè encara li dono voltes, però, vist que no arribaré a conclusions, he de dir que ignoro que pretenien els qui van idear, realitzar, programar i fer pública la “docuficció” titulada Jo, Ramon Llull . Queda dit.

amic i amat

Los secrets de son amat veia l'amic, per diversitat, concordança, qui li revelaven pluralitat, unitat en son amat, per major conveniment d'essència sens contrarietat.

amic i amat

 Esguardava l'amic son amat en la major diferència e concordança de virtuts, e en la major contrarietat de virtuts e de vicis, e en ésser perfecció, qui es covenen pus fortment sens defalliment e no ésser, que ab defalliment e ab no ésser.

amic i amat

 Plorava e havia tristícia l'amic com veia a los infeels innorantment perdre son amat; e alegrava's en la justícia de son amat, que turmentava aquells qui el coneixien e li eren desobedients. E per açò fo-li feta qüestió qual era major: o sa tristícia, o sa alegrança, ni si havia major benanança com veia honrar son amat, o major malanança com lo veia deshonrar.

amic i amat

 -Digues, foll: què faïa ton amat ans que el món fos?  Respòs:  -Covenia's a ésser per diverses propietats eternals, personals, infinides, on són amic e amat.

amic i amat

Vestí's l'amat del drap on era vestit son amic, per ço que fos son companyó en glòria eternalment. E per açò l'amic desirà tots jorns vermells vestiments, per ço que el drap sia mills semblant als vestiments de son amat.

amic i amat

 Fa l'amat a son amic tres semblants a si mateix amats, en honraments e valors. E enamora's l'amic de tots tres egualment, jacsia que l'amor sia una tan solament, a significancça de la unitat, una en tres amats essencialment.

amic i amat

E denant amor està l'amat e detràs l'amat està l'amic. E per açò l'amic no pot pervenir a amor tro que ha passats sos pensaments e sos desirers per l'amat.

amic i amat

 A la dreta part d'amor està l'amat, e l'amic està a la sinestra; e per açò, sens que l'amic no pas per amor, no pot pervenir a son amat.

amic i amat

Sobre amor està molt altament l'amat, e dejús amor està molt baixament l'amic. E amor, qui està en lo mig, davalla l'amat a l'amic, e puja l'amic a l'amat. E del davallament e pujament, viu e pren començament l'amor per la qual llangueix l'amic e és servit l'amat.

amic i amat

Sembrava l'amat diverses sements en lo cor de son amic, d'on naixia, e fullava, e floria e granava el fruit tan solament. E és qüestió si d'aquell fruit poden néixer diverses sements.

amic i amat

Falses lloadors blasmaven un dia l'amic en presència de son amat. Havia l'amic paciència, e l'amat justícia, saviesa, poder. E l'amic amà més ésser blasmat e reprès, que ésser negú dels falses blasmadors.

amic i amat

-Si tu, foll, dius veritat, seràs per les gents ferit, e escarnit, reprès, turmentat e mort.  Respòs:  -Segons aitals paraules, se segueix que si deia falsies, fos lloat, amat, servit, honrat per les gents, e defès dels amadors de mon amat.

amic i amat

-Digues, foll: vols morir?  Respòs que:  -Hoc, en los delits d'aquest món e en los pensaments dels maleïts qui obliden e deshonren mon amat; en los quals pensaments no vull ésser entès ni volgut, pus que no hi és mon amat.

amic i amat

Estava l'amic un dia denant molts hòmens que son amat havia en est món massa honrats, per ço cor lo deshonraven en llurs pensaments. Aquells menyspreaven son amat e escarnien sos servidors. Plorà l'amic, tirà sos cabells, baté sa cara e rompé sos vestiments; e cridà altament:  -Fo anc fet tan gran falliments com menysprear mon amat?

amic i amat

En la presó de l'amat eren malanances, perills, llanguiments, deshonors, estranyedats, per ço que no embargassen son amic a lloar sos honraments e a enamorar los hòmens qui l'han en menyspreament.

amic i amat

Morí l'amic per força de gran amor. Soterrà'l en sa terra l'amat, en la qual fo l'amic ressuscitat. E és qüestió l'amic de qual reebé major do.

amic i amat

Havia en l'amic dos pensaments: la un cogitava tots jorns en l'essència e en les virtuts de son amat; e l'altra cogitava en les obres de son amat. E per açò era qüestió qual pensament era pus llugorós, pus agradable a l'amat e a l'amic.

amic i amat

Aucí amor en lo coratge de son vertader amic totes coses, per ço que hi pogués viure e caber; e hagra mort l'amic si no hagués membrança de son amat.

amic i amat

Solvé l'amat amor, e llicencià les gents que en prenguessen a tota llur volentat; e a penes atrobà amor qui la metés en son coratge. E per açograve; plorà l'amic e hac tristícia de la deshonor que amor pren sajús entre nós, per falses amadors e per hòmens desconeixents.

amic i amat

Qüestió fo feta a l'amic: -On és major perill: en sostenir treballs per amor, o benanances?  Acordà's l'amic ab son amat, e dix que perills per malanances són per impaciència, e perills per benanances són per desconeixença.

amic i amat

-Digues, foll: què és solitudo?  Respòs: -Solaç e companyia d'amic e amat. -E què és solaç e companyia? Respòs que solitudo estant en coratge d'amic qui no membra mas tan solament son amat.

amic i amat

Malalta era amor. Metjava-la l'amic ab paciència, perseverança, obediència, esperança; guaria l'amor. Emmalaltia l'amic; sanava-lo l'amat donant-li remembrament de ses virtuts e de sos honraments.