Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2016

amic i amat

- Amat: en la tua granea fas grans mos desirers, e mos pensaments, e mos treballs; cor tant és gran, que tota res és gran que de tu ha membrança, e enteniment e plaer; e ta granea fa poques totes coses qui són contra tos honraments, manaments.

amic i amat

 Alegrava's l'amic cor era son amat, cor per son ésser és tot altre ésser esdevengut, e sostentat, e obligat, e sotsmès a honrar, servir, l'ésser de son amat, qui per null ésser no pot ésser delit, ni encolpat, ni minvat ni crescut.

amic i amat

Perillava l'amic en lo gran pèlag d'amor, e confiava's en son amat, qui li acorria ab tribulacions, pensaments, llàgremes e plors, sospirs e llanguiments, per ç cor lo pèlag era d'amors, e d'honrar ses honors.

amic i amat

Clamava's l'amic, a son senyor, de son amat, e a son amat de son senyor. Deien lo senyor e l'amat:  -Qui fa en nóos departiment, qui som una cosa tan solament ? Responia l'amic e deia que pietat de senyor e tribulació per amat.

amic i amat

 Solaç est, amat, de solaç; perquè en tu assolaç mos pensaments ab ton solaç, qui és solaç e confort de mos llanguiments e de mes tribulacions, qui són tribulades en ton solaç con no assolaces los innorants ab ton solaç e con los coneixents de ton solaç no enamores pus fortment a honrar tos honraments.

amic i amat

-Amat: en lo carçre d'amor me tens enamorat ab tes amors, qui m'han enamorat de tes amors, per tes amors e en tes amors. Cor àls no est mas amors, en les quals me fas estar sol e ab companyia de tes amors e de tos honraments. Car tu est sol en mi sol, qui són solitari ab mos pensaments, con la solitat tua, sola en honors, m'haja sola a lloar e honrar ses valors sens temor dels desconeixements qui no t'han sol en llurs amors.

amic i amat

-Glòria est, amat, de ma glòria; e ab ta glòria e en la glòria, dónes glòria a ma glòria, qui ha glòria de ta glòria. Per la qual tua glòria, me són glòria egualment los treballs e los llanguiments qui em vénen per honrar ta glòria ab los plaers e els pensaments qui em vénen de ta glòria.

amic i amat

Alt est, amat, en tes altees, a les quals exalces ma volentat, exalçada en ton exalçament ab ta altea, qui exalça en mon remembrament mon enteniment, exalçat en ton exalçament, per conèixer tos honraments e per ço que la volentat n'haja exalçat enamorament e la memòria n'haja alta remembrança.

amic i amat

-Amat -deia l'amic-, a tu vaig e en tu vaig, car m'apelles. Contemplar vaig contemplació, ab contemplació de ta contemplació. En ta virtut só, e ab ta virtut venc, d'on prenc vertut. Salut-te ab ta salutació, qui és ma salutació en ta salutació, de la qual esper salutació perdurable en benedicció de ta benedicció, en la qual beneït són en ma benedicció.

amic i amat

Cridava l'amat son amic, e ell li responia dient:  -Què et plau, amat qui est ulls de mos ulls, e pensaments de mos pensaments, e compliment de mos compliments, e amor de mes amors, e encara començament de mos començaments?

amic i amat

 -Foll, digues: què és amor?  Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitud e a los serfs dóna llibertat. E és qüestió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitud.

amic i amat

. Los treballs e les tribulacions que l'amic sostenia per amor, l'alteraren e l'enclinaren a impaciència; e reprès-lo l'amat ab sos honraments e ab sos prometiments, dient que poc sabia d'amor qui s'alterava per maltrets ni per benanança. Hac l'amic contrició e plors, e pregà son amat qui li retés amors.

amic i amat

 -Foll: saps què és viltat?  -Vils pensaments.  -E què és lleialtat?  -Temor de mon amat, nada de caritat e de vergonya, qui tem blasme de les gents.  -E què és honrament?  Respòs:  -Cogitar mon amat, e desirar e lloar sos honraments.

amic i amat

 -Digues, foll: has vist home qui sia orat?  Respòs que ell havia vist un bisbe qui havia a sa taula molts anaps e moltes escudelles e talladors d'argent, e havia en sa cambra moltes vestedures e gran llit, e en ses caixes molts diners; e a la porta de son palau havia pocs pobres.

amic i amat

 -Digues, amador: què és valor? Respòs que lo contrari de la valor d'aquest món, la qual és desirada per los falsos amadors vanagloriosos, qui volen valer havents desvalor e per ésser perseguidors de valor.

amic i amat

-Digues, foll: qual cosa és major: o diferència, o concordança ? Respòs que, fora son amat, diferència era major en pluralitat, e concordança en unitat, mas en son amat eren eguals en diferència e unitat.

amic i amat

Demanaren a l'amic qual cosa era major: o possibilitat, o impossibilitat. Respòs que possibilitat era major en creatura, e impossibilitat en son amat; con sia cosa que possibilitat e potència se concorden, e impossibilitat e actualitat.

amic i amat

 -Digues, foll: en què comença saviea? Respòs: -En fe e en devoció, qui són escala on puja l'enteniment entendre los secrets de mon amat. -E fe e devoció, d'on han començament ? Respòs:  -De mon amat, qui inlumena fe e escalfa devoció.

amic i amat

-Digues, foll: en què has coneixença que la fe catòlica sia vera, e la creença dels jueus e dels sarraïns sien en falsetat e error? Respòs: -En les deu condicions del Llibre del gentil e dels tres savis .

amic i amat

 Escusava l'amic son amat a aquells qui deien que el món és eternal, dient que son amat no hagra justícia perfeta si no retés a cascuna ànima son cors; a lo qual no fóra bastant lloc ni matèria ordial; ni el món no fóra ordenat a una fi tan solament si fos eternal; e si no ho fos, defallira en son amat perfecció de volentat, saviea.

amic i amat

Veia l'amic que el món és creat, com sia cosa que eternitat se convenga mills ab son amat, qui és essència infinida en granea e en tota perfecció, que ab lo món, qui ha cantitat finida. E, per açò, en la justícia de son amat veia l'amic que l'eternitat de son amat cové ésser davant a temps e a cantitat finida.

amic i amat

 -Digues, foll: què és pecat?  Respòs:  -Entenció girada e enversada contra la final entenció e raó per què mon amat ha creades totes coses.

amic i amat

 Bevia l'amic amor en la font de son amat, en la qual l'amat llavà los peus a son amic, qui moltes vegades ha oblidats, menyspreats, sos honraments; per què lo món és en defalliment.

amic i amat

Bastia e obrava l'amic una bella ciutat on estegués son amat. Ab amor, pensaments, plants, plors e llanguiments l'obrava; e ab plaers, esperança, devoció, l'ornava; e ab fe, justícia, prudència, fortitudo, temprança, la guarnia.

amic i amat

 -Preïca, foll, e digues paraules de ton amat. Plora, dejuna!  Renuncià al món l'amic, e anà cercar son amat ab amor, e lloava-lo en aquells llocs on era deshonrat.

amic i amat

 E demanaren a l'amic si volia vendre son desirer; e ell respòs que venut l'havia a son amat per un tal diner que tot lo món ne poria ésser comprat.

amic i amat

Demanava l'amat a les gents si havien vist son amic, e ells demanaren-li les calitats de son amic; e l'amat dix que son amic era ardit, temerós, ric e pobre, alegre, trist, consirós, e llanguia tots jorns per sa amor.

REVISTA ARGUS

Imatge
Un enllaç a la revista ARGUS, de la UOC, amb informació diversa sobre Llull: http://lletra.uoc.edu/ca/argus-joan-santanach

amic i amat

 Nodria l'amat son amic a amar; e amor ensenyava-li a perillar, e paciència l'adoctrinava con sostengués treballs per l'amor d'aquell a qui s'és donat per servidor.

amic i amat

. L'amat e amor vengren veer l'amic qui dormia. L'amat cridà a son amic, e amor lo despertà. E l'amic obeí a amor, e respòs a son amat.

amic i amat

Ab llàgremes de sos ulls recontava l'amic la passió e la dolor que son amat sostenc per sa amor; e ab tristícia, pensaments, escrivia les paraules que deia; e ab misericòrdia, esperança, se conhortava.

amic i amat

Demanaren perdó a l'amic per amor de son amat; e l'amic no tan solament perdonà ans los donà si mateix e sos béns.