Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2016

amic i amat

Turmentava amor l'amic per lo qual turment plorava e planyia l'amic. Cridava'l son amat que s'acostàs a ell per ço que sanàs. On pus l'amic a son amat s'acostava pus fortment amor lo turmentava, cor més d'amor sentia. E cor més de plaers sentia on més amava, pus fortment l'amat de sos llanguiments lo sanava.

amic i amat

-Digues, foll: vols ésser franc de totes coses?  Respòs que hoc, exeptat son amat.  -Vols ésser catiu? Respòs que: -Hoc de sospirs, e pensaments, treballs, e perills, e exils, plors, a servir mon amat, al qual són creat per lloar ses valors.

amic i amat

 -Digues, foll: d'on has tes necessitats?  Respòs:  -De pensaments, e de desirar, adorar, treballar, perseverança.  -E d'on has totes aquestes coses?  Respòs: -D'amor.  -E d'on has amor?  -De mon amat. -E d'on has ton amat?  -De si mateix tan solament.

amic i amat

 Deia l'amic que ciència infusa venia de volentat, devoció, oració, e ciència adquisita venia d'estudi, enteniment. E per açò és qüestió qual ciència és pus tost en l'amic, ni qual li és pus agradable, ni qual és major en l'amic.

amic i amat

Adormí's l'amic e morí amor, cor no hac de què visqués. Despertà's l'amic e reviscolà amor en los pensaments que l'amic tramès a son amat.

amic i amat

- Digues, foll: qual feix és pus feixuc e pus greu: o treballs per amor, o treballs per desamor? Respòs que ho demanàs als hòmens qui fan penitència per amor a son amat o per temor dels turments infernals.

amic i amat

Demanaren a l'amat qui era son amic. Respòs que aquell qui per honrar e lloar sos honraments no dubtava nulles coses, e qui a totes coses renunciava per obeir sos manaments e sos consells.

amic i amat

Demanaren a l'amic qui era son amat. Respòs que ço qui el faïa amar, desirar, llanguir, sospirar, plorar, escarnir, morir.

amic i amat

 -Digues, foll: què és amor?  Respòs:  -Amor és concordança de tesòrica e de pràtica a una fi, a la qual se mou lo compliment de la volentat de l'amic, per ç que faça a les gents honrar e servir son amat. E és qüestió si la fi se cové pus fortment ab la volentat de l'amic qui desija ésser ab son amat.

amic i amat

 Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

amic i amat

Assoliava's l'amic, e acompanyaven son cor pensaments, e sos ulls llàgremes e plors, e son cors afliccions e dejunis. E com l'amic tornava en la companyia de les gents, desemparaven-lo totes les coses damunt dites, e estava l'amic tot sol enfre les gents.

amic i amat

Los senyals de les amors que l'amic fa a son amat són: en lo començament plors, e en lo mig tribulacions, e en la fi mort. E per aquells senyals l'amic preïca los amadors de son amat.

amic i amat

Mesclà amor los treballs e els plaers en los pensaments de l'amic; e clamaren-se los plaers d'aquell mesclament, e acusaren amor a l'amat; e feniren e deliren los plaers, con l'amat los hacs departits dels turments que amor dóna a sos amadors.

amic i amat

Venc l'amat albergar a l'hostal de son amic, e féu-li son amic llit de pensaments; e servien-li sospirs e plors. E pagà l'amat son hostal, de remembraments.

amic i amat

En lo cor de l'amic s'ajusten los nobles capteniments de l'amat, e muntipliquen los pensaments e els treballs en l'amic, lo qual fóra finit e mort si l'amat muntiplicàs en los pensaments de l'amic pus de sos honraments.

amic i amat

Deia l'amic a son amat: -Amable amat: tu has mos ulls acostumats e nodrits a veer, e mes orelles a oir, tos honraments; e per açò és acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumats mos ulls a plorar e mon cors a llanguir.  Respòs l'amat a l'amic e dix que sens aitals costumes e nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots aquells qui vénen a eternal benedicció, e son delits llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal maledicció.

amic i amat

Deia l'amic: -No es cuit mon amat que jo sia departit a amar altre amat; cor amor m'ha tot ajustat a amar un amat tan solament.  Respòs l'amat, e dix: -No es cuit mon amic que jo sia amat e servit per ell tan solament, ans he molts amadors per qui són amat pus fortament e pus llongament que per sa amor.

amic i amat

Partí's volentat de l'amic e donà's a l'amat; e l'amat mès en presó la volentat en l'amic, per ço que fos per ell amat e servit.

amic i amat

Volc pujar molt altament la volentat de l'amic per ço que molt amàs son amat, e manà a l'enteniment que pujàs a tot son poder; e l'enteniment ho manà al remembrament. E tots tres pujaren contemplar l'amat en sos honraments.

amic i amat

Veïns de l'amic són los bells capteniments de l'amat, e los veïns de l'amat son los capteniments de son amic, e los treballs e els plors que sosté per amor.

amic i amat

Qüestió fo si amor era pus prop a pensament o a paciència. Solvé l'amic la qüestió, e dix que amor és engenrada en los pensaments, e és sostentada en la paciència.

amic i amat

Gran contrast e gran discòrdia fo enfre l'amic e amor, per ço cor l'amic s'ujava dels treballs que sostenia per amor. E era qüestió si era per defalliment d'amor, o de l'amic; e vengren-ne a jutjament de l'amat lo qual puní l'amic ab llanguiment, e guardunà-lo ab muntiplicament d'amor.

amic i amat

Amor se donava a qui es volia; e cor a molts hòmens no es donava e los amadors fortment no enamorava, pus n'havia llibertat, per açò l'amic d'amor se clamava, e amor acusava a son amat. Mas amor s'escusava dient que ella no era contra franca volentat, per ço cor gran mèrit e gran glòria desirava a sos amadors.

amic i amat

 Demanà l'amat a son amic si havia paciència. Respòs que totes coses li plaïen; e per açò no havia ab què hagués paciència; cor qui no havia senyoria en sa volentat, no podia ésser impacient.

amic i amat

Comprà l'amat ab sos honraments un home esclau e sotsmès a pensaments, llanguiments, sospirs, e plors; e demanà-li què menjava ni bevia. Respòs que ço que ell volia. Demanà-li què vestia. Respòs que ço que ell volia. Dix l'amat:  -Has gens de volentat?  Respòs que serf e sotsmès no ha altre voler mes obeir a son senyor e son amat.

amic i amat

 Lloava l'amic son amat, e deia que ell havia traspassat on , cor ell és lla on no pot atènyer on . E per açò com demanaren a l'amic on era son amat, respòs:  -És.  Mas no es sabia on; emperò sabia que son amat és en son remembrament.

amic i amat

 Encontrà l'amic son amat, e viu-lo molt noble e poderós, e digne de tot honrament; e dix-li que fortment se meravellava de les gents, qui tan poc l'amaven, e el coneixien e l'honraven, com ell ne fos tan digne. E l'amat li respòs dient que ell havia pres molt gran engan en ço que havia creat home per ço que en fos amat, conegut, honrat; e de mil hòmens, los cent lo temien e l'amaven tan solament; e de los cent, los noranta lo temien per ço que no els donàs pena, e los deu l'amaven per ço que els donàs glòria; e no era quaix qui l'amàs per sa bonea e sa nobilitat. Con l'amic oí aquestes paraules, plorà fortment en la deshonor de son amat, e dix:  -Amat, que tant has donat a home e tant l'has honrat, per què home ha tant tu en oblit?

amic i amat

Feria l'amat lo cor de son amic ab vergues d'amor, per ço que li faés amar l'arbre d'on l'amat collí les vergues ab què fer sos amadors; en lo qual arbre soferí mort, e llangors e deshonors per restaurar a amor los amadors que perduts havia.

amic i amat

 Demanaren a l'amic si son amat havia defalliment de nulles coses, e respòs que hoc: d'amadors, lloadors, a honrar ses valors.

amic i amat

 -Digues, foll: per qual cosa pots ésser pus semblant a ton amat?  Respòs:  -Per entendre a amar de tot mon poder les faiçons de mon amat.

amic i amat

Si no abasta l'amor de l'amic a moure son amat a pietat e a perdó, abasta l'amor de l'amat a donar a ses creatures gràcia e benedicció.