dimarts, 16 d’agost de 2016

amic i amat

Deia l'amic a son amat: -Amable amat: tu has mos ulls acostumats e nodrits a veer, e mes orelles a oir, tos honraments; e per açò és acostumat mon cor a pensaments, per los quals has acostumats mos ulls a plorar e mon cors a llanguir.  Respòs l'amat a l'amic e dix que sens aitals costumes e nodriments no fóra escrit en lo llibre son nom, en lo qual són escrits tots aquells qui vénen a eternal benedicció, e son delits llurs noms del llibre on són escrits aquells qui van a eternal maledicció.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada