Ramon Llull

Segueixo el Joc de la Júlia, allà on ella l'ha deixat.  No és un intent millor que el seu ni de broma, però és un intent... CANT DE LA CARME Novell saber m'heu donat acostant-me a la veritat d'aquest home tan beat que arreu ha predicat lo saber que Déu li ha dat que pel món ha escampat. I em debato entre els amors més profunds i enriquidors que em puguin donar socors quan el cor es trenca en plors. Car los homes pecadors només donen que dolors. Sóc dona prou estimada i de tothom ajudada com ajuda dono jo a qui me l'ha demanada. Amb la paraula encertada redreço rutes desviades. Vull morir plena d'amor I a la vellesa em fa paor que el dia fos només enyor. No he comès tan greu error que em provoqui un gran temor de finals trist i sense amor. Prego encara a l'univers que m'inspiri cada vers per saber millor que és viure l'instant sense més, i deixar lliure, el cor sotmès als pensaments mentiders.

Se m'ha acudit que de forma informal podia fer una transformació respectuosa del CANT DE RAMON mirant-me el melic, de moment, però, no he gosat allargar-me tant, per no cansar els lectors pacients. A veure si algú s'anima a fer un intent millor... CANT DE JÚLIA Sóc creada, vida m'és dada, respecto Déu, sóc honrada, en pecat no sóc damnada i Déu prou m'ha perdonada quan de creu vaig ser allunyada en grans dubtes amarada. De temps ha en jubilació he pres repòs i és prou bo, fujo de mortal dolor, faig caritat i oració i llegeixo amb devoció aquest blog on ara so. L'escola del Samuntà m'acollí, lletra donar als infants, molt de temps fa i a d'altres llocs intentà nois i noies fer estimar les mates i el català. Família també he format, nen i nena al món portat, i fer el que cal he intentat si bé en fe, molt he dubtat tradició  he prou conservat com els  grans m'han ensenyat. Vull morir sense dolor, sense fer penes ni por i si...