diumenge, 27 de desembre de 2015

IMITACIONS MALDESTRES

Se m'ha acudit que de forma informal podia fer una transformació respectuosa del CANT DE RAMON mirant-me el melic, de moment, però, no he gosat allargar-me tant, per no cansar els lectors pacients. A veure si algú s'anima a fer un intent millor...

CANT DE JÚLIA

Sóc creada, vida m'és dada,
respecto Déu, sóc honrada,
en pecat no sóc damnada
i Déu prou m'ha perdonada
quan de creu vaig ser allunyada
en grans dubtes amarada.

De temps ha en jubilació
he pres repòs i és prou bo,
fujo de mortal dolor,
faig caritat i oració
i llegeixo amb devoció
aquest blog on ara so.

L'escola del Samuntà
m'acollí, lletra donar
als infants, molt de temps fa
i a d'altres llocs intentà
nois i noies fer estimar
les mates i el català.

Família també he format,
nen i nena al món portat,
i fer el que cal he intentat
si bé en fe, molt he dubtat
tradició  he prou conservat
com els  grans m'han ensenyat.

Vull morir sense dolor,
sense fer penes ni por
i si hi ha un indret millor
allà em permetrà el Senyor
trobar Llull fent processó
en gran i eterna claror.



CANT DE RAMON

Són creat e ésser m'és dat
a servir Déu que fos honrat,
e són caüt en mant pecat
e en ira de Déu fui pausat.
Jesús me venc crucificat,
volc que Déus fos per mi amat.


Matí ané querre perdó
a Déu, e pris confessió
ab dolor e contrició.
De caritat, oració,
esperança, devoció,
Déus me fé conservació.


Lo monestir de Miramar
fiu a frares Menors donar
per sarraïns a preïcar.
Entre la vinya e el fenollar
amor me pres, fe'm Déus amar,
entre sospirs e plors estar.


Déus Paire, Fill, Déus espirat
de qui és santa Trinitat
tracté com fossen demonstrar.
Déus Fill, del cel és devallat,
de una Verge està nat,
Déu e home, Crist apel.lat.


Lo món era en damnació;
morí per dar salvació
Jesús, per qui el món creat fo.
Jesús pujà al cel sobre el tro,
venrà a jutjar li mal e el bo:
no valran plors querre perdó.


Novell saber hai atrobat,
pot-n'hom conèixer veritat
e destruir la falsetat:
sarraïns seran batejat,
tartres, jueus e mant orat,
per lo saber que Déus m'ha dat.


Pres hai la crots, tramet amors
a la Dona de pecadors
que d'ella m’aport gran socors.
Mon cor està casa d’amors
e mos ulls fontanes de plors.
Entre gauig estaig e dolors.


Sóm hom vell, paubre, menyspreat,
no hai ajuda d'home nat
e hai trop gran fait emperat.
Gran res hai del món cercat,
mant bon eximpli hai donat:
poc són conegut e amat.


Vull morir en pèlag d'amor.
Per ésser gran no n'hai paor
de mal príncep ne mal pastor.
Tots jorns consir la deshonor
que fan a Déu li gran senyor.
Qui meten lo món en error.


Prec Déus trameta misatgés,
devots, scients e verdaders
a conèixer que Déus home és.
La Verge on Déu hom se fes
e tots los sants d'ella sotsmès
prec que en infern no sia mès.


Laus, honor al major Senyor
al qual tramet la mia amor
que d’ell reeba resplandor.
No són digne de far honor
a Déu, tan fort són pecador
e són de llibres trobador.


On que vage cuit gran bé far,
e a la fi res no hi puc far,
per què n'hai ira e pesar.
Ab contrició e plorar
vull tant a Déu mercè clamar
que mos llibres vulla exalçar.


Santedat, vida, sanitat 
gauig, me dó Déus e llibertat,
e guard-me de mal e pecat.
A Déu me són tot comanat:
mal esperit ne hom irat
no hagen en mi potestat.


Man Déus als cels e als elements,
plantes e totes res vivents
que no em facen mal ni turments.
Dó'm Déus companyons coneixents,
devots, lleials, humils, tements,
a procurar sos honraments.
 

5 comentaris:

  1. Un bravo per a tu , Júlia!

    M"encanten aquests jocs o exercicis... No crec que el meu intent pugui ser millor, però ni que sigui un parell d'estrofes, l'intent hi serà...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les meves imitacions segur que seran maldestres de bo de bo... però m'hi poso.
      En un altre post. Seguint a partir de la sisena estrofa on tu ho has deixat. Gràcies, Júlia!

      Elimina
  2. MAREDEDÉU! sóc incapaç, veus el que te deia l'altre. cultura ets tu! no cal que m'ho preguntis.

    ResponElimina
  3. Sensacional, Júlia. Ramon Llull se'n sentiria orgullós.

    ResponElimina
  4. Sí que estic orgullós. Endavant Júlia, que tu i jo i la resta de la tropa siguem més coneguts i estimats.

    ResponElimina