dimecres, 16 de desembre de 2015

L'HOME QUI SOMIA QUE ÉS MORT...



Del Llibre de contemplació en Déu

L'home qui somia que és mort, com se desperta e.s troba viu, molt ha gran alegre. Enaixí nós, Sènyer, devem ésser alegres com veem que som en ésser. On, enaixí com l'home embriac qui és comprès per la fortor del vi tan fort que a penes és en son seny, enaixí, Sènyer, jo són tan alegre per ço car he ésser, que a penes són en mon seny. [...]

Los joglars veem, Sènyer, que de nit van sonant los estruments per les places e per les carreres, per tal que moven lo coratge de les fembres a puteria e que facen falsia e traïció a lurs marits... Los malvats joglars veem, Sènyer, ésser maldígols e malmescladors enfre un príncep e altre, e enfre un baró e altre; e per la mala fama que sembren los joglars, e per l'odi e la mala volentat que engenren enfre.ls alts barons, per ço veem destruir emperis e regnats, e comdats e terres, viles e castells. [...]

Enaxí com la nau pot hom carregar e omplir de què.s vol, enaixí pot hom omplir la memòria e l'enteniment e-l voler de què.s vol; e enaixí com les unes naus són carregades de mellor mercaderia que altres, enaixí les unes ànimes remembren e entenen e volen mills e més ferventment que les altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada