dimecres, 9 de desembre de 2015

LLULL I EL DIÀLEG IMPOSSIBLE

Una sinòpsi ràpida de la vida de Ramon Llull seria aquesta: Ramon Llull va néixer a la Ciutat de Mallorca (nom medieval de Palma) el 1232 o el 1233, poc després de la conquesta catalanoaragonesa de l’illa per part del rei Jaume I (1229). Llull va ser un pensador audaç, un místic fervent i un precursor en diversos camps del coneixement. Va viatjar per la Mediterrània cercant  el suport dels monarques a la seva causa que no era altra que la conversió dels «infidels». La seva arma era la raó, l’Ars (‘Art’), un mètode filosòfic basat en el debat, que havia de ser infal·lible. Va escriure en català, llatí i àrab. Va morir decebut el 1316, amb més de vuitanta anys, al vaixell de tornada de Tunis (Tunísia), on havia anat a debatre amb els musulmans. La figura de Ramon Llull s’ha engrandit amb el pas dels segles.
Però la seva figura, la seva obra, és molt més que això, ell, va viure la vida fins als 30 anys i la va viure bé, dedicat als plaers de la carn i l'esperit, i aleshores, va deixar dona fills i hisenda per dedicar-se única i exclusivament al coneixement, a la mìstica, no per redimir-se del seu comportament anterior, sinó pel convenciment que diferència l'èsser normal del gran home. Va fracassar en la tasca que va emprendre, i no per que errés en el temps ni en les formes, fixem-nos que Llull va anticipar-se en un tema que ara ens està explotant al damunt, els infidels,  - pels qui per cert, els infidels som nosaltres - Vol dir que Llull va encertar en la diagnosi del problema fa set-cents anys, i potser per això no va poder resoldre'l, per què no té sol·lució. Parlar d'un mètode filosofic bassat en el debat 700 anys enrere per convertir als infidels sona a agossarat i de fet no s'en va sortir. Va morir quan tornava de Tunisia en un vaixell, d'una Tunisia que set-cents anys més tard ha après que amb els infidels el diàleg no és possible.

3 comentaris:

  1. Cert que Llull era també i apassionadament un home d'acció i que el seu propòsit era convertir infidels, és a dir, jueus, musulmans.. i fins i tot els qui no tenien cap religió a través de les demostracions lògiques, però també podríem parlar de la força. Sembla que en la part demostrativa va obtenir alguns èxits que ningú sap que ningú sap quantificar, però crec que un dels seus disgustos importants és que ningú li fes cas a l'hora d'organitzar una croada per conquerir Terra Santa, i mira que ho va intentar i tenia plans ben concrets, però res.
    La veritat és que al menys en els seus llibres Llull es mostra molt respectuós amb les altres dues grans religions del moment a la Mediterrània i mira d'arribar a demostrar que la seua és la millor. Que els altres no li fessin cas no era gaire diferent del cas que feia ell a les altres: tots tenien la veritat.

    ResponElimina
  2. heus aci Miquel, el gran problema de les religions, la de cadascú és la verdadera, i en veritat et dic que cap ho és.

    ResponElimina
  3. El món de Llull no s'explicaval sense religió, ara i aquí és molt fàcil no creure.

    ResponElimina