divendres, 18 de desembre de 2015

Mirant el cel


A la nit, i ja de matinada, observo com va corrent la meua constel·lació preferida, Orió, que porta a la cua Siri, l'estrella més brillant del firmament i té en el seu cinturó una nebulosa fàcilment observable amb pocs mitjans tècnics. Com que no fa gaire que hem encetat aquest el blog dedicat a Llull, recordo el seu Tractat d'astronomia i penso en la meua innocència en imaginar, abans de llegir-lo, que trobaria una visió del cel del seu temps, de l'observació dels astres, dels seus moviments, etc. No diré que la lectura em va decebre, al contrari, però des de la nostra perspectiva actual el Tractat és sobretot un estudi d'astrologia, com era natural aleshores.

Abans de dir res més, cal insistir que les obres de Llull, sigui quina sigui la temàtica, tenen per finalitat acostar la humanitat a Déu, el déu dels cristians, esclar, i l'astronomia no s'escapa d'aquesta finalitat.

Com que penso parlar del Tractat més endavant, acabaré avui amb un fragment d'un altra obra, el Llibre de l'orde de cavalleria -segur que també sortirà moltes vegades- , en què, en el pròleg, es concreta l'aspecte astrològic que esmentava al primer paràgraf. Actualitzo una mica el text:

Per significança dels VII planetes que són cossos celestials i governen i ordenen els cossos terrenals, dividim aquest llibre de cavalleria en VII parts, per a demostrar tenen honor i senyoria sobre el poble per a ordenar-lo i defendre'l.

Per cert, no crec encara avui hi hagi qui dubti de la influència dels cossos celestials sobre els terrenals; els pagesos saben, per exemple, com afecta la lluna a l'hora de plantar els alls. Ah, i recordeu quins eren els set cossos celestials que Llull no concreta en el fragment anterior? Una pista: Urà no fou catalogat fins l'any 1781.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada