amic i amat


Ja sé que no està bé i a més posen multes, però em resisteixo a deixar de pintar al menys una paret amb un verset de Llull. I el segon, tantes vegades llegit i repetit, seria un dels meus preferits. Què importa la llargada del camí -sempre fem camí-, les seues dificultats, les decepcions de la marxa..., si l'amor -l'amor que sigui- sempre és present i et dóna forces per continuar?


Les carreres*  per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.
 
 
 
*camins

Comentaris

  1. L'amor sempre il·lumina es cert... I m'agrada també que Llull li reconegui el perill, els sospirs i els plors.. Hi són.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cloenda

A reveure