amic i amat
Ja sé que no està bé
i a més posen multes, però em resisteixo a deixar de pintar al
menys una paret amb un verset de Llull. I el segon, tantes vegades
llegit i repetit, seria un dels meus preferits. Què importa la
llargada del camí -sempre fem camí-, les seues dificultats, les
decepcions de la marxa..., si l'amor -l'amor que sigui- sempre és
present i et dóna forces per continuar?
Les carreres* per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.
*camins
L'amor sempre il·lumina es cert... I m'agrada també que Llull li reconegui el perill, els sospirs i els plors.. Hi són.
ResponElimina