amic i amat
Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc
l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge,
entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon
amat.
Cloenda
Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.
Aquest és potser el verset que més m'agrada de tot el llibre.És el més universal.El llenguatge de l'amor l'entén tothom.També el llenguatge de la música,tothom pot sentir la seva bellesa.
ResponEliminaCert, Assum, però aquest llenguatge també necessita un aprenentatge, un perfeccionament, etc. Ja ho vaig explicant als meus versets, com saps molt bé.
ResponElimina