Desobeí l'amic son amat, e plorà l'amic. E
l'amat venc morir en la gonella de son amic, per ço que l'amic
recobràs ço que havia perdut; e donà-li major do que cell que
perdut havia.
Cor Blanquerna havia a tractar del llibre de l'Art de Contemplació , per açò volc finir lo Llibre de l'Amic e l'Amat . Lo qual és acabat a glòria e lausor de nostre Senyor Déus. Doncs açò, amics, ens anirem veient, en la terra o en lo cel.
Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.
-Digues, foll: què és aquest món? Respòs: -Presó dels amadors, servidors, de mon amat. -E qui els met en presó? Respòs: -Consciència, amor, temor, renunciament, contrició, companyia d'àvol agent; e és treball sens guardó, on és puniment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada