DE QUAN ELS SURREALISTES RECOMANAVEN LLEGIR A LLULL

Escrita per Francesc Puigcarbó

No comptava Fuster amb l'any Llull ni amb nosaltres que no som surrealistes ni real visceralistes però que n'anem parlant i recomanant llegir-lo, quan va escriure aquest aforisme:

50. Jo no sabria com interpretar-ho. Però el fet és que  fa vint o vint-i-cinc anys, únicament els surrealistes citàven encara Ramon Llull i en recomanaven la lectura. Després ni els surrealistes.

Comentaris

  1. miquel11 de gener del 2016, a les 0:51

    M'intriga... Voldria saber per què Fuster escriu aquest aforisme. Fuster a vegades sembla surrealista

    ResponElimina
  2. Anònim11 de gener del 2016, a les 17:41

    Intrigant i interessant, tot plegat! Breton inclou Llull entre els precedents del surrealisme (bé: és el fals Llull de la tradició alquimista, més aviat).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cloenda

Escrita per
Llegia fa ja uns dies un senyor, no recordo qui, que manifestava exultant que, entre altres coses, l'Any Llull havia estat important perquè abans a penes es trobaven obres seues a les llibreries i ara se'n troben molts títols. Vaig pensar: malament, senyal que l'interès pel mestre és escàs. Tot i que, per altra banda, dubto, sense haver-ho comprovat, que el seu molts es correspongui amb el meu. Si ningú diu el contrari, que crec que no, aquest blog s'ha acabat. Per part meua ha estat divertit començar-lo i rutinari acabar-lo, i ara podria allargar-me amb consideracions variades, però no trobo que calgui. De fet, el blog, té un aspecte que trobo enormement significatiu i extrapolable al conjunt de l'any Llull: eren pocs i continuen sent els mateixos, curiositats -en minva- concretes i bons propòsits a part.
Més informació

IMITACIONS MALDESTRES -2-

Escrita per Carme Rosanas
Segueixo el Joc de la Júlia, allà on ella l'ha deixat.  No és un intent millor que el seu ni de broma, però és un intent... CANT DE LA CARME Novell saber m'heu donat acostant-me a la veritat d'aquest home tan beat que arreu ha predicat lo saber que Déu li ha dat que pel món ha escampat. I em debato entre els amors més profunds i enriquidors que em puguin donar socors quan el cor es trenca en plors. Car los homes pecadors només donen que dolors. Sóc dona prou estimada i de tothom ajudada com ajuda dono jo a qui me l'ha demanada. Amb la paraula encertada redreço rutes desviades. Vull morir plena d'amor I a la vellesa em fa paor que el dia fos només enyor. No he comès tan greu error que em provoqui un gran temor de finals trist i sense amor. Prego encara a l'univers que m'inspiri cada vers per saber millor que és viure l'instant sense més, i deixar lliure, el cor sotmès als pensaments mentiders.
Més informació