dilluns, 29 de febrer de 2016

amic i amat


Cogità l'amic en la mort, e hac paor tro que remembrà son amat. E cridà a les gents qui li estaven davant: - Ah, senyors! Amats per ço que mort ni perills no temats, a honrar mon amat.


P.S.: Recordo que només es pot reflexionar sobre el text anterior cada quatre anys. Enguany toca.

2 comentaris:

  1. Doncs ho aprofitarem: pensar en la mort no està malament, crec que ens caldria pensar-hi una mica més del que ho fem. I posats a pensar-hi... doncs que cadascú trobi consol allà pon sàpiga trobar-lo. Si a ell li funciona "honrar son amat" doncs endavant!!!
    No sé pas si sabria provar-ho...

    ResponElimina
  2. Fa dies que et noto un xic escèptica, benvolguda amiga.

    ResponElimina