dissabte, 20 de febrer de 2016

DE CONSOLACIÓ












Déus consola hom pecador
can li remembra la dolor
que volc sofrir per sa amor.
Mas eu no pusc haver consolament
per ço car veig tan gran deshonrament
far en lo món a Déu per tanta gent.
Qui es pot abstenir de plorar
can veu Déus tam petit amar
per cells qui ell volc tan honrar?
Tots jorns estaig desconsolat
car veig tants hòmens en pecat
qui van a foc perpetuat.
Qui es consola de bon senyor
qui pels seus és en deshonor,
no sap què s'és força d'amor.
Déus consola hom per amar,
per esperar e perdonar,
e consola hom ab donar.
Paciència e pietat,
justícia e lleialtat
consolen hom enutjat.
Cell que es pensa qui és amat
per Déu, si és desconsolat
de sol Déu no es té per pagat.
Cell qui ha Déus en son cos mès,
¿què li cal si perd nulla res
pus que Déus basta a quant és?
No es tany que sia consolat
cell qui està en son pecat
e de Déu és desemparat.

RAMON LLULL

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada