dissabte, 20 de febrer de 2016

desconfiança


No veig, i potser és una carència meua, que de moment es parli gaire de Llull al carrer, i això que vaig parant l'orella. Fa uns dies em va semblar sentir una conversa en què sortia el seu nom, però no, era un jugador de bàsquet.

Exagero, perquè ja se sap que Llull no serà un tema de conversa sinó d'actes culturals, d'alguna reedició dels llibres més coneguts, alguns dels quals són llibres dins de llibres, com el de les bèsties. A veure, no passa res, Llull és història i queda la memòria de la seua existència que enguany, millor o pitjor, serà publicitada institucionalment i per particulars. La qüestió, però, amb els escriptors, antics o moderns, és que siguin llegits, i per ser llegits, a part de trobar les seues obres en biblioteques i llibreries, cal que la seua lectura produeixi plaer, com a mínim literàriament parlant, cal que la seua lectura, faré servir un terme encara vigent, sigui competitiva, sigui d'aquelles que no pots deixar, que t'esperona a continuar per alguna raó. És pot aconseguir això amb Llull? Jo crec que a partir d'algunes obres sí. S'aconseguirà? Ho dubto. Els mitjans de comunicació potser en parlaran -nosaltres inclosos-, se'n llegiran fragments, es dirà com n'era de genial, etc. Però, insisteixo, nous lectors? Que algú faci una enquesta quan arribi el 17.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada