El diccionari Llull
Els versos de Llull del post de
Francesc, que parlen de pecats, pecadors, perdó, etc., em van fer
pensar, per una associació mental subjectiva, en el terme gentil i
en el fet que Llull, la seua obra, directament o indirecta, és un
diccionari, un diccionari enciclopèdic de consulta obligatòria durant molt de temps. En ell trobem, sovint molt
ben desenvolupades, les primeres definicions en català de moltes paraules,
algunes de les quals encara es mantenen vigents en els diccionaris
actuals. Com definiríem nosaltres, per exemple, el mot gentil? Què
en diu el DIEC? I Llull? Copio un fragment de la seua Doctrina
pueril:
Gentils
són gent sense lig e qui no han conexença de Déu. On, per la
ignorança que han de Déu, car segons cors de natura tot hom deu
haver conexença de son creador, per açò los gentils, jatssia que
no coneguen Déu, almenys fan honor a alguna creatura a significança
que alguna cosa sia pus noble que éls.
Amable
fill, per la ignorància que·ls gentils han de Déu, són en
diverses errors e oppinions, e per açò són diverses pobles: los
uns adoren ýdoles, los altres adoren lo sol e la luna e les esteles,
e los altres adoren les bèsties e les aus, e los altres adoren los
elements, e cascuns han diversa manera dels altres en ço que
creeguen.Mogols, tàrtins, búlgars, ongres d'Ongria la menor, comans, nestorins, rosos, ginovins e molts d'altres són gentils e són hòmens qui no han ley; e enaixí com flom d'aygua qui per costum va a enjús e no fa mas de córrer en la mar, e enaixí tots aquests decorren e no sessen de perdre Déu e de anar en foch perdurable; e a penes és negú qui sia lur procurador ne qui·ls ajut a demostrar via perdurable.
Més
extens i clar no pot ser. I a més, un petit llistat de geografia
medieval que no actualitzo per tal que els amables lectors es
distreguin una estoneta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada