El diccionari Llull

Els versos de Llull del post de Francesc, que parlen de pecats, pecadors, perdó, etc., em van fer pensar, per una associació mental subjectiva, en el terme gentil i en el fet que Llull, la seua obra, directament o indirecta, és un diccionari, un diccionari enciclopèdic de consulta obligatòria durant molt de temps. En ell trobem, sovint molt ben desenvolupades, les primeres definicions en català de moltes paraules, algunes de les quals encara es mantenen vigents en els diccionaris actuals. Com definiríem nosaltres, per exemple, el mot gentil? Què en diu el DIEC? I Llull? Copio un fragment de la seua Doctrina pueril:

Gentils són gent sense lig e qui no han conexença de Déu. On, per la ignorança que han de Déu, car segons cors de natura tot hom deu haver conexença de son creador, per açò los gentils, jatssia que no coneguen Déu, almenys fan honor a alguna creatura a significança que alguna cosa sia pus noble que éls.

Amable fill, per la ignorància que·ls gentils han de Déu, són en diverses errors e oppinions, e per açò són diverses pobles: los uns adoren ýdoles, los altres adoren lo sol e la luna e les esteles, e los altres adoren les bèsties e les aus, e los altres adoren los elements, e cascuns han diversa manera dels altres en ço que creeguen.
Mogols, tàrtins, búlgars, ongres d'Ongria la menor, comans, nestorins, rosos, ginovins e molts d'altres són gentils e són hòmens qui no han ley; e enaixí com flom d'aygua qui per costum va a enjús e no fa mas de córrer en la mar, e enaixí tots aquests decorren e no sessen de perdre Déu e de anar en foch perdurable; e a penes és negú qui sia lur procurador ne qui·ls ajut a demostrar via perdurable.

Més extens i clar no pot ser. I a més, un petit llistat de geografia medieval que no actualitzo per tal que els amables lectors es distreguin una estoneta.