amic i amat
Dix l'amic a son amat que el pagàs del temps en
què l'havia servit. Comptà l'amat los pensaments, e els desigs, e
els plors, e els perills e els treballs que havia sostenguts son amic
per sa amor; e afegí en aquell compte, eternal benauirança, e donà
si mateix en paga a son amic.
Aquest gest... apropa l'amat, una mica, Ell, tan distant sempre...
ResponEliminaUna mica...? Quina altra paga és més valuosa que la del propi amor?
ResponEliminaCada dia és difícil i les proves dures, però la paga de l'amor ho fa superar tot; al menys així era abans.