diumenge, 13 de març de 2016

inspiració


Deia, fa temps, que alguns poetes han actualitzat en vers rimat el Llibre d'amic i amat; d'altres s'han inspirat en els versets lul·lians per fer poemes nous, interpretacions, paràfrasis amb vida pròpia. Què us sembla el poema que pren consistència a partir de la reflexió d'avui? No diré nom de l'autor ni llibre; alguns el descobrireu fàcilment, alguns potser l'heu llegit, d'altres potser el voldreu llegir. Continuarem i desvetllarem el que calgui. I si algú, com el poeta, se sent inspirat per Llull...

-Com de parlar te desveses?
Per què estàs tan consirós?
-Pensava en les boniqueses
de l'Estimat del meu cor,
i en la semblança que tenen
felicitats i dolors
que van per la terra i vénen
prenent i donant amors.

4 comentaris:

  1. Ara mateix, no l'endevino pas.

    Nosaltres, poetes itinerants ens sentim inpirats per Llul, des de començament d'any, amb més o menys encert...

    La Glòria inspiradíssima: Glòria

    La Mònica més autèntica: Mònica

    La Montse més sintètica: Montse

    L'Elfreelang amb els seus dubtes: Elfree

    La Carme més al seunrotllo: Carme

    Sa lluna més atrevida i poètica: Sa lluna

    I el fragment de Llull aquí: Llull

    Entre mig hi ha un poema de l'Anton celebrant el dia de la dona que crec que no for a part de la inspiració Llull i d'aquest desconsol.

    Si algú vol afegir-s'hi, només ha de dir

    ResponElimina
  2. El poeta és Jacint Verdaguer, gran amic.

    ResponElimina