inspiració
Deia, fa temps, que alguns poetes han
actualitzat en vers rimat el Llibre d'amic i amat; d'altres s'han inspirat
en els versets lul·lians per fer poemes nous, interpretacions, paràfrasis amb vida
pròpia. Què us sembla el poema que pren consistència a partir de
la reflexió d'avui? No diré nom de l'autor ni llibre; alguns el
descobrireu fàcilment, alguns potser l'heu llegit, d'altres potser
el voldreu llegir. Continuarem i desvetllarem el que calgui. I si
algú, com el poeta, se sent inspirat per Llull...
-Com de parlar te desveses?
Per què estàs tan consirós?-Pensava en les boniqueses
de l'Estimat del meu cor,
i en la semblança que tenen
felicitats i dolors
que van per la terra i vénen
prenent i donant amors.
Ara mateix, no l'endevino pas.
ResponEliminaNosaltres, poetes itinerants ens sentim inpirats per Llul, des de començament d'any, amb més o menys encert...
La Glòria inspiradíssima: Glòria
La Mònica més autèntica: Mònica
La Montse més sintètica: Montse
L'Elfreelang amb els seus dubtes: Elfree
La Carme més al seunrotllo: Carme
Sa lluna més atrevida i poètica: Sa lluna
I el fragment de Llull aquí: Llull
Entre mig hi ha un poema de l'Anton celebrant el dia de la dona que crec que no for a part de la inspiració Llull i d'aquest desconsol.
Si algú vol afegir-s'hi, només ha de dir
Només ho ha de dir...
ResponEliminaEl poeta és Jacint Verdaguer, gran amic.
ResponEliminaVosaltres també feu bonics versos
ResponElimina