Llull a Roser de tot l'any

No sé si l'anunciada biografia de Verdaguer -la definitiva?- escrita per Narcís Garolera i Marta Pessarrodona s'aproparà molt o poc a la relació de mossèn Cinto amb Llull, però a mi m'hi ha fet pensar en el tema. Així de sobte, de memòria, em ve al cap Roser de tot l'any, escrit durant l'estada obligada del poeta al santuari de La Gleva. No m'estranyaria que durant els aproximadament dos anys d'empresonament forçat, el poeta anés llegint el Llibre d'amic i amat i hi trobés consol i inspiració. El misticisme d'aquesta obra de Llull s'adiu perfectament al tarannà de Verdaguer, però molt especialment a la seua situació en aquell moment. Fullejo el Roser en l'edició de la Ilustració Catalana (sic); apareixen els versets de Llull en diverses ocasions com a lema d'alguns poemes. La primera vegada que en trobo un correspon al dia 28 de gener. Diu així:

Ah, Amat! Tu ue tant

has donat a l'home, e tant
lo has honrat, Per què
l'home ha tant tu en oblit?
(R. LULL)

Copio el poema amb tal com apareix en l'edició esmentada:

Sols per donarvos la llum

baxí del cel a la terra;
per donàrvosla millor
m'he quedat en cada església;
la duría a cada cor,
y encara us quedau sens ella!