De Mercuri
Com sempre amb retard,
vet aquí que diu Llull sobre el planeta que regeix la planeta dels
Gèminis. Una primera part més feixuga i la segona en què per fi
els qui encara no ho tenien clar sabran com són: ara una cosa, ara
una altra; difícil equilibri.
De Mercuri
Mercuri és planeta
mijancera, e ha l'argent viu i dimecres, e és del dia, mas ell és
senyor de Gèmini e Virgo.
E dien que és planeta
mijancer, per ço car ha ab Venus .i. any de cors, e no és per si
mateixa per calt, humit, fret e sec. E aiçò dien los astronomians,
per ço que sia strument on se facen les converscions de les
influències de los signes e les planetes, que són dessús, e que
Mercuri lliure aquella conversió a la Lluna, en qui's lliura la
influència als instints e apetits naturals dels elements e de llurs
elementals.
E aital natura de
planeta és necessària en los corses celestials, per ço que
ordonadament se lliure llur influència çajús; ço és a saber, que
aquella planeta o planetes qui venran amb major virtut del signe e de
si mateixes en Mercuri, que en Mercuri sia subject, en qui aquella
conversió se faça; ço és a saber, que la costil·lació d'En
Mercuri sia pus estruga e de millor fortuna als hòmens quien ell
naixen, per aquella conversió qui's fa en ell de les influències
dessús. Així com en lo pebre, qui´s converteixen les virtuts dels
elements a la fi del foc, e en la carabassa a la fi de l'aiguo; e
anaixí dels altres.
Alguns dien que En
Mercuri és calt e sec, per ço que atrempa per veïnança la
multitud d'humiditat e fredor d'En Venus e de la Llune. E fóra
assats aparent raó, si no fos la natura de la conversió que dita
havem, la qual és necessària a la natura del cel. E par que pus
suficient rasó sia que En Mercuri sia de la complexió de l'àier,
qui pus lleugerament se converteix, que de la complexió del foc, qui
és consumatiu e greu de convertir per la gran virtut que ha per
calor e duresa per la terra de qui pren secor.
Mercuri ha natura molt
convertible e alterable. E per aiçò los homes qui neixen en la sua
costil·lació segueixen aquella natura per estint e apetit natural,
així com los hòmens que adés han un prepòsit e adés n'han un
altre, e lleugerament afermen e neguen, e descorren per diversos
oficis e sciències, e són menys costants e ferms que altres homes.
Per aiçò dien que les fembres qui són de Mercuri greument són
castes. E dien que los mercaders de Mercuri venen e compren pus
sovint que altres hòmens. , e pus sovint han apetit a menjar, beure
e riure, plorar que altres hòmens. E aiçò mateix se segueix de les
altres coses semblants a aquestes, així com de vaires colors, e de
sovint gonyar e perdre, e ésser sovint sans e malautes, llargs e
còbaus, grasses e magres, amics e desamics,ardits e volpells, e
lleuegerament entenen e ignoren, membren e obliden. E totes aquestes
alteracions han per la natura que ha Mercuri, en qui's converteixen
les influències dels corses dessús. E per aiçò los hòmens d'en
Mercuri són pus ordonats que altres con són bons, e pus desordenats
con són mals.
Ramon Llull: Tractat d'astronomia
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada