diumenge, 12 de juny de 2016

De Mercuri


Com sempre amb retard, vet aquí que diu Llull sobre el planeta que regeix la planeta dels Gèminis. Una primera part més feixuga i la segona en què per fi els qui encara no ho tenien clar sabran com són: ara una cosa, ara una altra; difícil equilibri.

 

De Mercuri

Mercuri és planeta mijancera, e ha l'argent viu i dimecres, e és del dia, mas ell és senyor de Gèmini e Virgo.

E dien que és planeta mijancer, per ço car ha ab Venus .i. any de cors, e no és per si mateixa per calt, humit, fret e sec. E aiçò dien los astronomians, per ço que sia strument on se facen les converscions de les influències de los signes e les planetes, que són dessús, e que Mercuri lliure aquella conversió a la Lluna, en qui's lliura la influència als instints e apetits naturals dels elements e de llurs elementals.

E aital natura de planeta és necessària en los corses celestials, per ço que ordonadament se lliure llur influència çajús; ço és a saber, que aquella planeta o planetes qui venran amb major virtut del signe e de si mateixes en Mercuri, que en Mercuri sia subject, en qui aquella conversió se faça; ço és a saber, que la costil·lació d'En Mercuri sia pus estruga e de millor fortuna als hòmens quien ell naixen, per aquella conversió qui's fa en ell de les influències dessús. Així com en lo pebre, qui´s converteixen les virtuts dels elements a la fi del foc, e en la carabassa a la fi de l'aiguo; e anaixí dels altres.

Alguns dien que En Mercuri és calt e sec, per ço que atrempa per veïnança la multitud d'humiditat e fredor d'En Venus e de la Llune. E fóra assats aparent raó, si no fos la natura de la conversió que dita havem, la qual és necessària a la natura del cel. E par que pus suficient rasó sia que En Mercuri sia de la complexió de l'àier, qui pus lleugerament se converteix, que de la complexió del foc, qui és consumatiu e greu de convertir per la gran virtut que ha per calor e duresa per la terra de qui pren secor.

Mercuri ha natura molt convertible e alterable. E per aiçò los homes qui neixen en la sua costil·lació segueixen aquella natura per estint e apetit natural, així com los hòmens que adés han un prepòsit e adés n'han un altre, e lleugerament afermen e neguen, e descorren per diversos oficis e sciències, e són menys costants e ferms que altres homes. Per aiçò dien que les fembres qui són de Mercuri greument són castes. E dien que los mercaders de Mercuri venen e compren pus sovint que altres hòmens. , e pus sovint han apetit a menjar, beure e riure, plorar que altres hòmens. E aiçò mateix se segueix de les altres coses semblants a aquestes, així com de vaires colors, e de sovint gonyar e perdre, e ésser sovint sans e malautes, llargs e còbaus, grasses e magres, amics e desamics,ardits e volpells, e lleuegerament entenen e ignoren, membren e obliden. E totes aquestes alteracions han per la natura que ha Mercuri, en qui's converteixen les influències dels corses dessús. E per aiçò los hòmens d'en Mercuri són pus ordonats que altres con són bons, e pus desordenats con són mals.
 
Ramon Llull: Tractat d'astronomia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada