Diàleg circumstancial
-Has vist, Ramon, diuen
que faran, o potser ja l'estan fent, no ho he seguit prou bé, una
pel·lícula sobre tu. L'estrenaran en data assenyalada, el deu de
setembre a la nit. Diuen que és dirà Jo, Ramon Llull. Què et
sembla?
-Comencem pel títol.
Ja saps, Miquel, que si bé vaig escriure en un moment de debilitat
que era poc conegut i amat, la meua vida no té cap importància, el
que compta és la meua obra; ni tan sols la meua obra, sinó que el
que vaig escriure aconseguís la finalitat que em proposava.
-Sí, sí, però
realment eres tan humil... Et vas permetre dictar una biografia, vas
ser un personatge important, t'escoltaven papes i reis.
- Cert, vaig parlar amb
papes i reis, però, i què? Van tirar endavant alguna de les meues
propostes? Es va fundar alguna escola de llengües per a la formació
idònia dels predicadors? Oxford, Salamanca, Bolonya, París..., em
va prometre un papa. Res. I la croada per reconquerir Terra Santa amb
el rei de França al capdavant...? Només bones paraules. Política
per treure-se'm de sobre. Jaume, el fill del Conqueridor em deia:
escriu, escriu, endavant, ho fas molt bé... Ramon lo foll em deien,
i jo ho vaig fer meu. Ramon el fantàstic, i jo ho vaig fer meu.
-Però, tu feies
política.
-Sí? No ho crec, no en
tenia intenció. Jo presentava veritats i les argumentava, no feia
pactes, a penes tenia aliats entre els grans. Entre nosaltres, mai no
vaig entendre la política del meu temps. En el meu llibre sobre
l'orde de cavalleria demanava una recristianització, recordava com
havien de ser els bons cavallers. Res... literatura; al cap d'una
anys només se'n recordava, del llibre, Joanot Martorell; ja et dic,
literatura.
-Tornant a la
pel·lícula,m'ha semblat que si parlen sobretot de tu és perquè
els sembla massa complexa la teua obra, que...
-Massa complexa! Que
l'han llegida? El director l'ha llegida? I els guionistes, i els
actors? Qui els assessora?
-Home...
-Va, va, és tard,
estic cansat i a tu la nit et deixondeix. Si no et sap greu ja
parlarem un altre dia.
-Sempre és un plaer.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada