dijous, 2 de juny de 2016

Diàleg circumstancial


-Has vist, Ramon, diuen que faran, o potser ja l'estan fent, no ho he seguit prou bé, una pel·lícula sobre tu. L'estrenaran en data assenyalada, el deu de setembre a la nit. Diuen que és dirà Jo, Ramon Llull. Què et sembla?

-Comencem pel títol. Ja saps, Miquel, que si bé vaig escriure en un moment de debilitat que era poc conegut i amat, la meua vida no té cap importància, el que compta és la meua obra; ni tan sols la meua obra, sinó que el que vaig escriure aconseguís la finalitat que em proposava.

-Sí, sí, però realment eres tan humil... Et vas permetre dictar una biografia, vas ser un personatge important, t'escoltaven papes i reis.

- Cert, vaig parlar amb papes i reis, però, i què? Van tirar endavant alguna de les meues propostes? Es va fundar alguna escola de llengües per a la formació idònia dels predicadors? Oxford, Salamanca, Bolonya, París..., em va prometre un papa. Res. I la croada per reconquerir Terra Santa amb el rei de França al capdavant...? Només bones paraules. Política per treure-se'm de sobre. Jaume, el fill del Conqueridor em deia: escriu, escriu, endavant, ho fas molt bé... Ramon lo foll em deien, i jo ho vaig fer meu. Ramon el fantàstic, i jo ho vaig fer meu.

-Però, tu feies política.

-Sí? No ho crec, no en tenia intenció. Jo presentava veritats i les argumentava, no feia pactes, a penes tenia aliats entre els grans. Entre nosaltres, mai no vaig entendre la política del meu temps. En el meu llibre sobre l'orde de cavalleria demanava una recristianització, recordava com havien de ser els bons cavallers. Res... literatura; al cap d'una anys només se'n recordava, del llibre, Joanot Martorell; ja et dic, literatura.

-Tornant a la pel·lícula,m'ha semblat que si parlen sobretot de tu és perquè els sembla massa complexa la teua obra, que...

-Massa complexa! Que l'han llegida? El director l'ha llegida? I els guionistes, i els actors? Qui els assessora?

-Home...

-Va, va, és tard, estic cansat i a tu la nit et deixondeix. Si no et sap greu ja parlarem un altre dia.

-Sempre és un plaer.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada