dijous, 17 de novembre de 2016

amic i amat

 Plorava l'amic, e deia a son amat aquestes paraules: -Amat, no fuist anc avar ni còbeu al teu amic en donar ésser, ni en recrear-lo, ni en donar-li moltes creatures a son servii. Doncs, d'on vendria, amat, que tu, qui est sobirana llibertat, fosses avar a ton amic, de plors, pensaments, llanguiments, saviea e amors, a honrar tes honors ? E per açò, amat, lo teu amic te demana vida llonga, per tal que pusca reebre de tu molts dels dons damunt dits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada