Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2016

amic i amat

 -Digues, foll: què és aquest món?  Respòs:  -Presó dels amadors, servidors, de mon amat.  -E qui els met en presó?  Respòs: -Consciència, amor, temor, renunciament, contrició, companyia d'àvol agent; e és treball sens guardó, on és puniment.

amic i amat

Amor escalfava e aflamava l'amic en membrança de son amat; e l'amat lo refredava ab llàgremes e plors, e ab oblidament dels delits d'aquest món, e ab renunciament dels vans honraments. E creixien les amors com l'amic membrava per qui sostenia llangors, tribulacions, ni los hòmens mundans per qui sostenien treballs, persecucions.

amic i amat

Embriagava's l'amic de vi, qui membrava, entenia e amava l'amat. Aquell vi amarava l'amat ab sos plors e ab les llàgremes de son amic.

amic i amat

 -Digues, foll: per què parles tan subtilment ?  Respòs:  -Per ço que sia ocasió a exalçar enteniment a les noblees de mon amat, e per què per més homes sia honrat, amat e servit.

amic i amat

Encontraren-se dos amics; la un mostrava son amat, e l'altre l'entenia. E era qüestió qual d'ambdós era pus prop a son amat. E per la solució l'amic havia coneixença de la demostració de trinitat.

amic i amat

Demanaren a l'amic amor en qual era major: o en l'amic qui vivia, o en l'amic qui moria. Respòs que en l'amic qui moria.  -Per què?  -Per ço cor no pot ésser major en amic qui mor per amor, e pot-ho ésser en amic qui viu per amor.

amic i amat

-Digues, foll: què és religió?  Respòs: -Nedeetat de pensa, e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.

amic i amat

 -Digues, foll: què és religió ?  Respòs:  -Nedeetat de pensa, e desirar morir per honrar mon amat, e renunciar al món per ço que no haja embargament a contemplar-lo e a dir veritat de sos honraments.

amic i amat

Era l'amic dintre e defora cobert d'amor, e anava cercar son amat. Deia-li amor:  -On vas, amador ? Respòs:  -Vaig a mon amat per ço que tu sies major.

amic i amat

 Anava l'amic consirós en son amat, e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves; e l'amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven, e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules.

amic i amat

 Estava l'amic un dia en oració e sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que pogués plorar tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han de servidors cascuna de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e dolor.

amic i amat

 -Digues, foll: qual és la major e la pus noble amor que sia en creatura ?  Respòs:  -Aquella qui és una ab lo creador.  -Per què ?  -Per ço cor lo creador no ha en què pusca fer pus noble creatura.

amic i amat

Amava la volentat de l'amic si mateixa, e l'enteniment demanà-li si era pus semblant a son amat en amar si mateixa o en amar son amat, com sia cosa que son amat sia pus amant si mateix que nulla altra cosa. E per açò é qüestió segons qual responsió la volentat poc respondre a l'enteniment pus vertaderament.

amic i amat

 El dia del judici dirà l'amat que hom triï a una part ço que en aquest món li ha donat, e a altra part sia triat ço que hom ha donat al món, per ço que sia vist com coralment és estat amat, ni qual dels dos dons és pus noble e de major cantitat.

amic i amat

Angoixós e plorós anava l'amic encercar son amat per vies sensuals e per carreres entel·lectuals. E és qüestió en qual dels dos camins entrà primerament dementre cercava son amat, ni en qual l'amat se mostrà a l'amic pus declaradament.

amic i amat

Teologia e Filosofia, Medicina e Dret encontraren l'amic qui els demanà de noves si havien vist son amat. Teologia plorava, Filosofia dubtava, Medicina e Dret s'alegraven. E és qüestió què significava cascú dels quatre significats a l'amic qui va cercar son amat.

CLOENDA DE L'ANY LLULL

El dimarts 13 es va clausurar oficialment l´any Llull  al TNC en un acte on se´l va evocar a través d´una sel·lecció dels seus textos, alguns recitats en llengua original , d´ altres acompanyats de música del seu temps. També es van sentir poemes sobre Llull escrits per poetes com Verdaguer interpretats per Maria del Mar Bonet i de Joan Vinyoli. Un espectacle presidit pel president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont , el qual va destacar de Llull la seva ment oberta a d´altres cultures. També va adreçar unes paraules el conseller de Cultura Santi Vila que va fer una valoració molt positiva de la varietat i quantitat d´actes celebrats durant aquest any. Personalment, sense haver vist cap programació general, tinc la percepció que s´han fet més actes a l´estranger que a Catalunya, no sé quants actes s´han fet a les Illes Balears.   Els actes que jo he assistit : Exposició sobre  el seu pensament al CCCB, mostres dels seus llibres a diferents biblioteques, concerts

amic i amat

Esguardava l'amic si mateix per ço que fos mirall on veés son amat, e esguardava son amat per ço que li fos mirall on hagués coneixença de si mateix. E és qüestió a qual dels dos miralls era son enteniment pus acostat.

amic i amat

 Ab frevor e temor anava l'amic en son viatge honrar son amat: frevor lo portava, temor lo conservava. Dementre que l'amic enaixí anava, atrobà sospirs e plors qui li aportaven saluts de son amat. E és qüestió per qual de tots quatre fo mills assolaçat l'amic en son amat.

amic i amat

Contemplant l'amic son amat, s'assubtilava en son enteniment, e enamorava's en sa volentat. E és qüestió per qual dels dos assubtilava pus fortment sa remembrança a remembrar son amat.

amic i amat

 Denant l'amic deien un jorn mal de son amat, sens que l'amic no hi respòs ni escusà son amat. E és qüestió qual és pus encolpat: o els hòmens qui blasmaven l'amat, o l'amic qui callava e no escusava son amat.

amic i amat

Havia l'amic a anar llongues carreres, e dures e aspres; e era temps que anàs per aquelles e que portàs lo gran feix que amor fa portar a sos amadors. E per açò l'amic alleujà sa ànima dels pensaments e els plaers temporals, per ço que el cors pogués portar lo càrrec pus lleugerament, e l'ànima anàs per aquelles carreres en companyia ab son amat.

amic i amat

Dormia l'amic considerant en los treballs e els empatxaments los quals ha en servir son amat, e hac paor que ses obres no perissen per aquells empatxaments. Mas l'amat li tramès consciència que el despertà en sos mèrits e en los poders de son amat.

amic i amat

Perdé l'amic una joia que molt amava; e fóra's desconsolat, tro que son amat li féu qüestió qual cosa li era pus profitable: o la joia que havia, o la paciència que hac en les obres de son amat.

amic i amat

 Clamava's l'amic a son amat de temptacions qui li venien tots jorns treballar sos pensaments. E l'amat li respòs dient que temptacions són ocasió com hom recorra ab remembrament remembrar Déu; e amar sos honrats capteniments.

amic i amat

Cogità l'amic en la mort, e hac paor tro que remembrà la ciutat de son amat, de la qual mort e amor són portals e entrament.

amic i amat

En ira s'adormí l'amic, cor temia lo blasme de la gent; e despertà's en paciència, com remembrà llaors de son amat. E és qüestió l'amic de qui hac major vergonya: o de son amat, o de les gents.

amic i amat

 Enfre treball e plaer era lo llit de l'amic: ab plaer s'adormia, e ab treball se despertava. E és qüestió a qual d'aquests dos és pus prop lo llit de l'amic.

amic i amat

Hac l'amic fam, set, calor e fred, pobresa, nuedat, malaltia, tribulació e fóra finit si no hagués membrança de son amat, qui el sanà ab esperança remembrament, e ab lo renunciament d'aquest món, e ab lo menyspreament del blasme de la gent.

amic i amat

Odorà l'amic flors, e remembrà pudors en ric avar, e en luxuriós, e en desconeixent ergullós. Gustà l'amic dolçors, e entès amargors en les possessions temporals, e en l'entrament e iximent d'aquest món. Sentí l'amic plaers temporals, e l'enteniment entès lo breu traspassament d'aquest món e los perdurables turments als quals són ocasió los delits qui a aquest món són agradables.

amic i amat

 Malalt fo l'amic, e féu testament ab consell de son amat. Colpes e torts lleixà a penediment, penitència; e delits temporals lleixà a menyspreament; a sos ulls lleixà plors, e a son cor sospirs e amors; e a son enteniment lleixà les faiçons de son amat; e a son remembrament la passió que sostenc per sa amor son amat; e a son negoci lleixà l'endreçament dels infeels, qui innorantment van a penediment.

amic i amat

Oïa blasmar l'amic son amat, en lo qual blasma veia l'enteniment la justícia e la paciència de son amat, cor la justícia punia los blasmadors, e la paciència los esperava a contrició, penediment. E per açò és qüestió en qual dels dos l'amic creia pus fortment.