dimecres, 21 de desembre de 2016

amic i amat

 Estava l'amic un dia en oració e sentí que sos ulls no ploraven; e per ço que pogués plorar tramès sa cogitació cogitar en diners, fembres, fills, viandes, vanaglòria; e atrobà en son enteniment que més gents han de servidors cascuna de les coses damunt dites, que no ha son amat. E per açò foren sos ulls en plors, e sa ànima en tristícia e dolor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada