Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

amic i amat

L'amat enamora l'amic, e no el plany de son llanguiment, per ço que pus fortament sia amat e en lo major llanguiment atrop l'amic plaer e reveniment.

amic i amat

Desobeí l'amic son amat, e plorà l'amic. E l'amat venc morir en la gonella de son amic, per ço que l'amic recobràs ço que havia perdut; e donà-li major do que cell que perdut havia.

amic i amat

Encontraren-se l'amic e l'amat, e dix l'amic: - No cal que em parles; mas fé'm senyal ab tos ulls, qui són paraules a mon cor, con te do ço que demanes.

amic i amat

Hac son l'amic, qui molt havia treballat en cercar son amat; e hac paor que no oblidàs son amat. E plorà, per ço que no s'adormís, ni son amat no fos absent a son remembrament.

Entre el passat i el present

Diguin el que diguin els més entusiastes, Llull a vegades costa: el contingut, el seus estil, la finalitat dels seus escrits... Generalment, per exemple, em sento més proper a alguns clàssics llatins, que s'acosten força a la meua sensibilitat entre altres coses per les raons que he esmentat, que a la poca obra de Llull que conec. Potser Llull té, per a mi, un valor simbòlic, històric, que em condiciona positivament en la seua lectura i em fa trobar més gràcies de les que veuria en un escriptor desconegut o foraster. Ai, entenc que aquest primer paràgraf pot qüestionar Llull o a mi mateix. De cap manera a ell. Hi ha per exemple, dos llibres seus que estan entre la meua obra preferida d'abans del XIX. Em refereixo al Llibre de l'orde de cavalleria i a la Doctrina pueril . Libres senzills, esclar. Doctrina pueril , com suggereix el nom, té per finalitat mostrar el món al seu fill i té, segons em sembla, dos mèrits: la prosa és molt assequible, tal com ha de pretendre

amic i amat

Cantava l'aucell en lo verger de l'amat. Venc l'amic, qui dix a l'aucell: - Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor; cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.

amic i amat

Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba; e los aucells feniren llur cant, e l'amic morí per l'amat en l'alba.

amic i amat

Digueren a l'amic: - On vas? - Venc de mon amat. - On véns? - Vaig a mon amat. - Quan tornaràs? - Estaré ab mon amat. - Quant estaràs ab ton amat? - Aitant de temps con seran en ell los meus pensaments.

amic i amat

Demanaren a l'amic on era son amat. Respòs: - Ve'l-vos en una casa pus noble que totes les altres nobilitats creades; e ve'l-vos en mes amors, e en mos llanguiments e en mos plors.

amic i amat

Malalte fo l'amic, e pensava'n l'amat: de mèrit lo peixia, e ab amor l'abeurava, e paciència lo colgava, d'humilitat lo vestia, ab veritat lo metjava.

amic i amat

Venc l'amic beure a la font on hom qui no ama s'enamora com beu en la font, e doblaren sos llanguiments. E venc l'amat beure a la font per ço que sobredoblement doblàs a son amic ses amors, en les quals li doblàs llangors.

Folls per Llull

Folls per Llull: 'Llibre de contemplació en Déu' : El 'Llibre de contemplació en Déu' (1271-74) és una enciclopèdia espiritual immensa, escrita per Ramon Llull després de la seva conversió a la vida de penitència. El trobador cortesà ha esdevingut 'joglar de Déu', que té la missió de convertir amb raons infidels i descreguts. Es considera la primera gran obra de les lletres catalanes.

amic i amat

Sospirs e plors vengren a jutjament a l'amat e demanaren-li per lo qual se sentia amat pus fortment. Jutjà l'amat que els sospirs són pus prop a amor, e los plors als ulls.

amic i amat

Contrastaren-se l'amic e l'amat; e viu-ho un altre amic, qui plorà tan llongament tro hac feta pau e concordança entre l'amat e l'amic.

amic i amat

 Demanà l'amic a l'enteniment e a la volentat qual era pus prop a son amat; e corregueren ambdós, e fo ans l'enteniment a son amat que la volentat.

amic i amat

Qüestió fo entre los ulls e la memòria de l'amic, cor los ulls deien que mellor cosa és veer l'amat que membrar-lo, e la memòria dix que per lo remembrament puja l'aigua als ulls e el cor s'enflama d'amor.

amic i amat

Entre amor e esperança ha fet hostal amor, on viu de pensaments e mor per oblidaments com los fonaments són sobre los delits d'aquest món.

amic i amat

- Digues, aucell qui cantes: est-te mès en guarda de mon amat per ço que et defena de desamor, e que muntiplic en tu amor? Respòs l'aucell: - E qui em fa cantar, mas tan solament lo Senyor d'amor, qui es té a deshonor desamor?

Ningú no és perfecte

Es diu que Llull, i és generalment veritat, mostrà una exquisida correcció en els seus escrits envers les dues altres grans religions del moment, la jueva i la islàmica; n'és una bona prova el Llibre del gentil i els tres savis (qualsevol dia en parlarem), on tracta de manera força equilibrada les tres religions, fins al punt que un lector neutre i superficial es podria sentir atret per qualsevol de les creences exposades a l'obra. Ara bé, els escrits de Llull són vastos i no s'ha d'oblidar que una de les seues finalitats fonamentals és convertir infidels i gentils. Les paraules, per exemple, que dedica a Mafumet, el profeta de l'islam, no són precisament un model de diplomàcia a l'hora d'intentar el diàleg amb els seguidors d'aquesta religió. Tal com està el panorama mundial, no sé si faig bé de copiar el fragment de més avall, no sigui cosa que algú confongui les paraules de Llull amb el meu pensament. Esclar que aquest blog el llegeix poca gent,

amic i amat

Portà nostra Dona son Fill a l'amic per ço que li besàs son peu, e que escrivís en son llibre les virtuts de nostra Dona.

amic i amat

Encercava l'amic qui recomptàs a son amat com ell per sa amor sostenia greus treballs e moria; e atrobà son amat qui llegia en un llibre on eren escrites totes les llangors que amor li donaria per son amat, e tots los grats que n'havia.

amic i amat

Digues, foll per amor: ¿e qual cosa és pus vesible, o l'amat en l'amic, o l'amic en l'amat? Respòs, e dix que l'amat és vist per amors, e l'amic per sospirs, e per plors, e treballs e dolors.

amic i amat

Amic foll: ¿per què destruus ta persona e despens tos diners, e lleixes los delits d'aquest món e vas menyspreat entre les gents? Respòs: -Per honrar los honraments de mon amat, qui per més hòmens és desamat, deshonrat, que honrat e amat.

Capricorn

Ai, que passen els dies i encara no havia aparegut el signe que pertoca. Llull, com fa a Sagitari, no dedica gaire esforç a concretar les característiques del signe. Un pot pensar que si no esmerça gaires mots a Capricorn és perquè es troba sota la influència de Saturn: Saturnus és mal per ço car és de la complexió de la terra, qui és de mala complexió segons la comparació de la complexió de l'àer, qui és de bona complexió per la sang qui és font de vida, e malencolia és font de mort... E los hòmens q ui naixen en la seua constil·lació són malencòlics e pelsants... E han bona memòria... e ama les espècies fantàstiques e matemàtiques... En fi, que es veu que també tenen coses bones. Un altre dia haurem de parlar dels planetes  i de les seus influències en les persones; ara bé, si algú no té espera i necessita una consulta personalitzada amb previsions de futur que m'enviï un mail. Bé, concretem. De Capricorn Capricorn és de complexió de .C. e és movable, nocturnus, femen

amic i amat

Digueren a l'amic: -Per què no respons a ton amat qui t'apella? Respòs: -Ja m'aventur a greus perills per ço que a ell pervenga, e ja li parle desirant ses honors.

amic i amat

Dix l'amat a l'amic: -Saps, encara, què és amor? Respòs: -Si no sabés què és amor, ¿sabera què és treball, tristícia e dolor?

amic i amat

-Digues, amic -dix l'amat-: ¿hauràs paciència si et doble tes llangors? -Hoc, ab que em dobles mes amors.

amic i amat

Demanà l'amat a l'amic: -¿Has membrança de nulla cosa que t'haja guardonat, per ço cor me vols amar? Respòs: -Hoc, per ço cor entre los treballs e els plaers que em dónes, no en faç diferència.

amic i amat

Temptà l'amat son amic si amava perfectament; e demanà-li de què era la diferència qui és entre presència e absència d'amat. Respòs l'amic: -D'innorància e oblidament, coneixença e remembrament.

DE QUAN ELS SURREALISTES RECOMANAVEN LLEGIR A LLULL

Imatge
No comptava Fuster amb l'any Llull ni amb nosaltres que no som surrealistes ni real visceralistes però que n'anem parlant i recomanant llegir-lo, quan va escriure aquest aforisme: 50. Jo no sabria com interpretar-ho. Però el fet és que  fa vint o vint-i-cinc anys, únicament els surrealistes citàven encara Ramon Llull i en recomanaven la lectura. Després ni els surrealistes.

amic i amat

Dix l'amic a l'amat: -Tu que umples lo sol de resplendor, umple mon cor d'amor. Respòs l'amat: -Sens compliment d'amor no foren tos ulls en plor, ni tu vengut en est lloc veer ton amador.

amic i amat

Ah! quan se gaubarà l'amic que muira per son amat? Ni l'amat, quan veurà son amic llanguir per sa amor?

amic i amat

Plorava l'amic e deïa: -¿Tro * a quan de temps cessaran tenebres en lo món, per ço que cessen les carreres infernals? Ni l'aigua, qui ha en costuma que descórrega a enjús, ¿quan serà l'hora que haja n a tura de pujar ensús? Ni els innocents ¿quan seran més que els culpables?   *Fins

amic i amat

Ajustaren-se molts amadors a amar un amat qui els abundava tots d'amors; e cascú havia per cabal * son amat e sos pensaments agradables, per los quals sentien plaents tribulacions.   * per a ell sol

amic i amat

Ja sé que no està bé i a més posen multes, però em resisteixo a deixar de pintar al menys una paret amb un verset de Llull. I el segon, tantes vegades llegit i repetit, seria un dels meus preferits. Què importa la llargada del camí -sempre fem camí-, les seues dificultats, les decepcions de la marxa..., si l'amor -l'amor que sigui- sempre és present i et dóna forces per continuar? Les carreres *  per les quals l'amic encerca son amat són llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e enluminades d'amors.       *camins

amic i amat

Els versos de Llull no solen tenir gaire càrrega poètica, sovint tenen una finalitat didàctica, narrativa, etc., i les rimes serveixen per recordar millor el contingut. Possiblement el seu material poètic més interessant es troba en la prosa del Llibre d'Amic i Amat , conjunt de 366 versets inclosos en el Llibre d'Evast i d'Aloma i de Blanquerna son fill. El total dels majoritàriament breus versets conformen una història d'amor i com a tal ha de ser llegida. En tot cas, c ada lector ha de trobar la seua pròpia lectura i la pot diversificar tant com vulgui o en sigui capaç, des de la intenció original que, en un crescendo amb alts i baixos de cerca, coneixement i intensitat presenta la relació de l'home amb Déu, fins a la visió d'un possible amor mundà. Els versets, contenen una notable condensació expressiva, metàfores, antítesis, paradoxes... Això, juntament amb la llengua original, a vegades pot dificultar la comprensió, de manera que, amb permís de Ll