amic i amat
Els
versos de Llull no solen tenir gaire càrrega poètica, sovint tenen
una finalitat didàctica, narrativa, etc., i les rimes serveixen per
recordar millor el contingut. Possiblement el seu material poètic
més interessant es troba en la prosa del Llibre
d'Amic i Amat,
conjunt de 366 versets inclosos en el Llibre
d'Evast i d'Aloma i de Blanquerna son fill.
El total
dels majoritàriament breus versets conformen una història d'amor i
com a tal ha de ser llegida. En
tot cas, cada
lector ha de trobar la seua pròpia lectura i la pot diversificar
tant com vulgui
o en sigui
capaç, des de la intenció original que, en un crescendo amb
alts i baixos de
cerca, coneixement i intensitat presenta la relació de l'home amb
Déu, fins a la visió d'un possible amor mundà.
Els
versets, contenen
una
notable condensació expressiva, metàfores, antítesis, paradoxes...
Això, juntament amb la llengua original, a vegades pot dificultar la
comprensió, de manera que, amb permís de Llull, hem optat per
facilitar com a mínim la llengua i hem triat la versió una
mica modernitzada que
es presenta en el
Blanquerna
de la MOLC. Se n'han fet altres actualitzacions més personals: avui,
per exemple, i
de manera excepcional, començarem
amb la de Joan Gelabert, publicada a Classics del Gall (El Gall
Editor, Pollença, 2004).
Continuarem
parlant una mica més del llibre, però per avui ja és suficient.
Passem directament a un fragment
de la introducció i al primer verset d'aquest any bixest que ens
permetrà no deixar el darrer verset a l'any 2017.
Bona
entrada d'any i millor sortida, i que Llull us acompanyi.
Blanquerna estava en oració e considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e con havia finida sa oració, escrivia ço en què havia contemplat Déu. E açò faïa tots jorns; e mudava en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre d'Amic e Amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que, en breu temps, l'ànima ne pogués decórrer.
Demanà
l'Amic al seu Amat
si
havia romàs en Ellcap cosa per a estimar;
i l'Amat respongué que allò
per què l'amor d l'Amic
podia créixer, era per estimar.
Bon any Llull, bon recorregut Llull i bon Llibre d'amic e amat. El seguirem amb molta atenció, tot i que és l'única obra de Llull que ja he llegit. Però tens rsó, és molt poètic i molt bonic. Una història d'amor, amb tots els seus dubtes, emocions, patiments i alegries.
ResponEliminaSom-hi! M'hi cabusso de ple!
Comencem amb el concepte estimar. Jo ho llegeixo així: Cal alguna cosa concreta, o valousa per a poder estimar? O simplement estimar és cami i fita a la vegada, és mitjà i objectiu. Només podem créixer estimant. Només podem estimar si creixem...
Que sigueu feliços estimant...
Me l'apropio, com vam fer del Cant de Ramon... reconvertint aquest amor en un altre més terrenal:
ResponEliminaVa demanar-li ella al seu Amat
si encara duia alguna cosa seva a dins,
després de tant temps de llunyania i silencis
Respongué l'Amat, recordant uns mots antics:
pot desaparèixer la paraula o el desig
però que s'acabi l'amor, mai no hauria de ser.
Terrenal el teu i terrenal el seu, Carme. O no és des de la terra que mirem el cel :-)
ResponElimina