amic i amat


Els versos de Llull no solen tenir gaire càrrega poètica, sovint tenen una finalitat didàctica, narrativa, etc., i les rimes serveixen per recordar millor el contingut. Possiblement el seu material poètic més interessant es troba en la prosa del Llibre d'Amic i Amat, conjunt de 366 versets inclosos en el Llibre d'Evast i d'Aloma i de Blanquerna son fill. El total dels majoritàriament breus versets conformen una història d'amor i com a tal ha de ser llegida. En tot cas, cada lector ha de trobar la seua pròpia lectura i la pot diversificar tant com vulgui o en sigui capaç, des de la intenció original que, en un crescendo amb alts i baixos de cerca, coneixement i intensitat presenta la relació de l'home amb Déu, fins a la visió d'un possible amor mundà.

Els versets, contenen una notable condensació expressiva, metàfores, antítesis, paradoxes... Això, juntament amb la llengua original, a vegades pot dificultar la comprensió, de manera que, amb permís de Llull, hem optat per facilitar com a mínim la llengua i hem triat la versió una mica modernitzada que es presenta en el Blanquerna de la MOLC. Se n'han fet altres actualitzacions més personals: avui, per exemple, i de manera excepcional, començarem amb la de Joan Gelabert, publicada a Classics del Gall (El Gall Editor, Pollença, 2004).

Continuarem parlant una mica més del llibre, però per avui ja és suficient. Passem directament a un fragment de la introducció i al primer verset d'aquest any bixest que ens permetrà no deixar el darrer verset a l'any 2017.

Bona entrada d'any i millor sortida, i que Llull us acompanyi.


Blanquerna estava en oració e considerava la manera segons la qual contemplava Déu e ses virtuts; e con havia finida sa oració, escrivia ço en què havia contemplat Déu. E açò faïa tots jorns; e mudava en sa oració novelles raons, per tal que de diverses maneres e de moltes componés lo Llibre d'Amic e Amat, e que aquelles maneres fossen breus, e que, en breu temps, l'ànima ne pogués decórrer.
E en la benedicció de Déu, Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu, segons l'Art del Llibre de contemplació.



Demanà l'Amic al seu Amat
si havia romàs en Ell
cap cosa per a estimar;
i l'Amat respongué que allò
per què l'amor d l'Amic
podia créixer, era per estimar.

Comentaris

  1. Bon any Llull, bon recorregut Llull i bon Llibre d'amic e amat. El seguirem amb molta atenció, tot i que és l'única obra de Llull que ja he llegit. Però tens rsó, és molt poètic i molt bonic. Una història d'amor, amb tots els seus dubtes, emocions, patiments i alegries.
    Som-hi! M'hi cabusso de ple!

    Comencem amb el concepte estimar. Jo ho llegeixo així: Cal alguna cosa concreta, o valousa per a poder estimar? O simplement estimar és cami i fita a la vegada, és mitjà i objectiu. Només podem créixer estimant. Només podem estimar si creixem...

    Que sigueu feliços estimant...

    ResponElimina
  2. Me l'apropio, com vam fer del Cant de Ramon... reconvertint aquest amor en un altre més terrenal:

    Va demanar-li ella al seu Amat
    si encara duia alguna cosa seva a dins,
    després de tant temps de llunyania i silencis
    Respongué l'Amat, recordant uns mots antics:
    pot desaparèixer la paraula o el desig
    però que s'acabi l'amor, mai no hauria de ser.

    ResponElimina
  3. Terrenal el teu i terrenal el seu, Carme. O no és des de la terra que mirem el cel :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cloenda

A reveure