dimarts, 8 de desembre de 2015

Continuen les confidències


... A conseqüència d'aquella visió ell, molt més espaventat que de la primera, deixà de banda totes les coses i s'aficà al llit. Malgrat tot, ell no abandonà aquella folla voluntat, ans bé alguns jorns després perseverà en la tasca per acabar aquella cansó, sense preocupar-se de les visions meravelloses que l'havien sacsejat, fins que per tercera, quarta i cinquena vegada es repetiren. La reiteració d'aitals aparicions el feren meditar, molt astorat, sobre què volien dir, i l'estímul de la consciència li dictà que nostre senyor Déu Jesucrist no volia altra cosa sinó que abandonés el món, s'entregàs totalment al seu servei. I com fos que d'altra part es considerà indigne de servir-lo, atesa la vida que fins aquell dia havia dut, estigué molt angoixat durant tota aquella nit, pregant a nostre senyor que l'il·luminàs.

Vida coetània.
 

Recordo que quan explicava a classe la quíntuple aparició de Crist crucificat mentre Llull feia de trobador -algú ha trobat alguna composició seua?- el silenci expectant era dens, però no més que quan els explicava l'altra versió, en què -resumeixo per no ferir sensibilitats- el dissolut Llull perseguia una dama, potser genovesa, fins que ella, en veure que no aconseguia treva, es va obrir l'escot i va mostrar els pits amb la corrosió del càncer. Quina versió preferiu?, preguntava als espaordits alumnes, després de la meua narració amb veu lúgubre...

5 comentaris:

  1. HE TROBAT UNA COSA MOLT RARA AL YOUTUBE:https://www.youtube.com/watch?v=ADNkENYi_MU

    Deu ser VIRAL,el vídeo porta 8 visites

    ResponElimina
  2. M'agradaria haver estat asseguda en aquestes teves classes i haver-te escoltat i observat bé els alumnes, o qui sap, l espaprdida hagués estat jo...

    ResponElimina
  3. Viral, vol dir que té virus, mestre Puigcarbó? No és perillós això?

    ResponElimina
  4. En aquesta classe potser sí que t'haguessis divertit i tingut tremolors, Carme, les altres em temo que eren més avorrides :-)

    ResponElimina