Continuen les confidències

... A conseqüència d'aquella visió ell, molt més espaventat que de la primera, deixà de banda totes les coses i s'aficà al llit. Malgrat tot, ell no abandonà aquella folla voluntat, ans bé alguns jorns després perseverà en la tasca per acabar aquella cansó, sense preocupar-se de les visions meravelloses que l'havien sacsejat, fins que per tercera, quarta i cinquena vegada es repetiren. La reiteració d'aitals aparicions el feren meditar, molt astorat, sobre què volien dir, i l'estímul de la consciència li dictà que nostre senyor Déu Jesucrist no volia altra cosa sinó que abandonés el món, s'entregàs totalment al seu servei. I com fos que d'altra part es considerà indigne de servir-lo, atesa la vida que fins aquell dia havia dut, estigué molt angoixat durant tota aquella nit, pregant a nostre senyor que l'il·luminàs.

Vida coetània.

 

Recordo que quan explicava a classe la quíntuple aparició de Crist crucificat mentre Llull feia de trobador -algú ha trobat alguna composició seua?- el silenci expectant era dens, però no més que quan els explicava l'altra versió, en què -resumeixo per no ferir sensibilitats- el dissolut Llull perseguia una dama, potser genovesa, fins que ella, en veure que no aconseguia treva, es va obrir l'escot i va mostrar els pits amb la corrosió del càncer. Quina versió preferiu?, preguntava als espaordits alumnes, després de la meua narració amb veu lúgubre...