Continuen les confidències
... A conseqüència d'aquella visió
ell, molt més espaventat que de la primera, deixà de banda totes
les coses i s'aficà al llit. Malgrat tot, ell no abandonà aquella
folla voluntat, ans bé alguns jorns després perseverà en la tasca
per acabar aquella cansó, sense preocupar-se de les visions
meravelloses que l'havien sacsejat, fins que per tercera, quarta i
cinquena vegada es repetiren. La reiteració d'aitals aparicions el
feren meditar, molt astorat, sobre què volien dir, i l'estímul de
la consciència li dictà que nostre senyor Déu Jesucrist no volia
altra cosa sinó que abandonés el món, s'entregàs totalment al seu
servei. I com fos que d'altra part es considerà indigne de
servir-lo, atesa la vida que fins aquell dia havia dut, estigué molt
angoixat durant tota aquella nit, pregant a nostre senyor que
l'il·luminàs.
Vida coetània.
Recordo que quan explicava a classe la
quíntuple aparició de Crist crucificat mentre Llull feia de
trobador -algú ha trobat alguna composició seua?- el silenci
expectant era dens, però no més que quan els explicava l'altra
versió, en què -resumeixo per no ferir sensibilitats- el dissolut
Llull perseguia una dama, potser genovesa, fins que ella, en veure
que no aconseguia treva, es va obrir l'escot i va mostrar els pits
amb la corrosió del càncer. Quina versió preferiu?, preguntava als
espaordits alumnes, després de la meua narració amb veu lúgubre...
HE TROBAT UNA COSA MOLT RARA AL YOUTUBE:https://www.youtube.com/watch?v=ADNkENYi_MU
ResponEliminaDeu ser VIRAL,el vídeo porta 8 visites
M'agradaria haver estat asseguda en aquestes teves classes i haver-te escoltat i observat bé els alumnes, o qui sap, l espaprdida hagués estat jo...
ResponEliminaViral, vol dir que té virus, mestre Puigcarbó? No és perillós això?
ResponEliminaen aquest cas potser si.....
EliminaEn aquesta classe potser sí que t'haguessis divertit i tingut tremolors, Carme, les altres em temo que eren més avorrides :-)
ResponElimina