Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2016

Els convertidors

Escriu Josep Maria Ruiz Simon sobre la idealització de Ramon Llull convertit per alguns en model de diàleg interreligiós. L'article (el podeu llegir aquí ) em sembla molt interessant i només veig un inconvenient en la proposta final: llegir Llull amb sentit històric. Quanta gent té els coneixements històrics necessaris, prou precisos -potser no cal excessiva precisió, és veritat-, per fer aquest exercici de lectura? Sigui com sigui, com a mínim cal no oblidar que Llull no és una autor d'ahir sinó, com a mínim, d'abans d'ahir. Esclar que els lectors de Llull, són i seran, no ens enganyem, escassos, amb Any o sense, amb proximitat o amb distanciament. Quant als objectius de Llull després de la seua conversió , queden molt clars, sovint reiterats i fàcils de resumir breument: convertir infidels, és a dir, tots els qui no són cristians, catòlics. Un exemple il·lustratiu i inequívoc -on, a més, s'especifica el paper de l'església i de la noblesa en l'ass

amic i amat

Entresenya's l'amat, a son amic, de vermells e novells vestiments; e estén sos braços per ço que l'abraç, e enclina son cap per ço que li do un besar, e està en alt per ço que el pusca atrobar.

De Àries (I)

Quina dèria! Ja sé que fa uns quants dies que som a Àries, però no m'esperava rebre tants correus impacients preguntant per les paraules de Llull. De fet, el savi, com que aquest és el primer signe del zodíac, a diferència de la majoria dels altres, es mostra més detallista, més reiteratiu, més extens, tant, que copiaré les seues paraules en dos lliuraments consecutius per tal que la seua lectura no es faci feixuga als pocs acostumats a la seua prosa. Àries és signe a lo qual és comparada la complexió del foc, qui és calt e sec, la qual complexió del foc significam per .B. Calt és per sa pròpia calor, e és sec per la sequetat que la terra li dóna. No emperò que Àries sia calt ne sec en sa essència ni natura, mas que ha natura de montiplicar al foc sa calor e secor, en quant lo cel ha natura d'influir sa vertut en los corses çajús; així con lo sol, qui ha natura e vertut a montiplicar al foc sa calor ab sa resplendor e lluor, qui és semblant a la lluor del foc. Àries a

amic i amat

 Deia l'amic a l'amat que per moltes carreres venia a son cor e es representava a sos ulls, e per molts noms lo nomenava sa paraula; mas l'amor ab què l'avidava e el mortificava no era mas una tan solament.

amic i amat

Apartaren-se l'amic e amor, e tenien solaç de l'amat; e representà's l'amat. Plorà l'amic e esvaneí's amor en l'esmortiment de l'amic. Reviscolà l'amat son amic com li remembrà ses faiçons.

amic i amat

Malalte fo l'amic per amor, e entrà'l veer un metge qui muntiplicà ses llangors e sos pensaments; e sanat fo l'amic en aquella hora.

amic i amat

Estava l'amic en llanguiments e en tristícia per sobreabundància de pensaments; e tramès precs a son amat que li trametés un llibre on fossen escrites ses faiçons, per ço que li donàs alcun remei. L'amat tramès aquell llibre a son amic, e doblaren a l'amic sos treballs e sos llanguiments.

amic i amat

Demanà l'amic a son amat qual cosa era major: o amor o amar. Respòs l'amat, e dix que, en creatura, amor és l'arbre e amar és lo fruit, e els treballs e els llanguiments són les flors e les fulles; e en Déu, amor e amar són una cosa mateixa, sens negun treball, llanguiment.

amic i amat

Encercava l'amic son amat, e atrobà un home qui moria sens amor; e dix que gran damnatge era d'home qui moria a nulla mort sens amor. E per açò dix l'amic a l'home qui moria: - Digues: per què mors sens amor? Respòs: - Per ço cor sens amor vivia.

amic i amat

- Digues, foll: quina cosa és meravella? Respòs: - Amar més les coses absents que les presents; e amar més les coses invisibles incorruptibles, que les vesibles corruptibles.

amic i amat

Demanaren a l'amic, de l'amor de l'amat. Respòs que l'amor de son amat és influència d'infinida bonea, eternitat, poder, saviea, caritat, perfecció; la qual influència ha l'amat a l'amic.

amic i amat

Demanaren a l'amat, de l'amor de son amic. Respòs que l'amor de son amic és mesclament de plaer e malanança, e de temor, ardiment.

amic i amat

Tramès lletres l'amic a son amat, en les quals li dix si havia altre amador qui li ajudàs a portar e a soferir los greus afanys que sosté per sa amor. E l'amat rescrisc a son amic dient que no ha ab què faça vers ell injúria ni falliment.

amic i amat

Cantava l'amat e deia que poc sabia l'amic d'amor si havia vergonya de lloar son amat, ni si el temia honrar en aquells llocs on pus fortment és deshonrat; e poc sap d'amar qui s'enuja de malanança; ni qui es desespera de son amat, no fa concordança d'amor, esperança.

amic i amat

Digues foll, quan venc en tu amor? Respòs: - En aquell temps que m'enriquí, e em poblà mon cor de pensaments, desirers, sospirs, llanguiments, e abundà mos ulls de llàgremes e de plors. - Què t'aportà amor? - Belles faiçons, honraments, e valors de mon amat. - En què vengren? - En membrança e en enteniment. - Ab què els reebist? - Ab caritat, esperança. - Ab què els guardes? - Ab justícia, prudència, fortitudo, temprança.

amic i amat

Cridà l'amic en alt a les gents, e dix que amor los manava que amassen en anant e en seent, e en vetlant e en dorment, e en parlant e en callant, e en comprant e en venent, e en plorant e en rient, e en plaer e en llanguiment, e en guanyant e en perdent; e en qualsque coses faessen, en totes amassen, cor d'amor n'havien manament.

amic i amat

Apellà amor sos amadors, e dix-los que li demanaren los dons que li eren pus desirables e pus plaents. E ells demanaren a amor que els vestits e els ornàs de sos afaiçonaments, per ço que fossen a l'amat pus agradables.

amic i amat

 Secret d'amor sens revelació, dóna passió e llanguiment; e revelar amor dóna temor per frevor. E per açò l'amic en totes maneres ha llanguiment.

amic i amat

Demanaren al foll on començà enans sa amor: o en los secrets de son amat, o en revelar-los a les gents. Respòs, e dix que amor no hi fa null departiment, com és en son compliment; cor ab secret té l'amic secret los secrets de son amat, e ab secret los revela, e ab revelació los té secrets.

amic i amat

- Digues, foll: qual cosa fo enans: o ton cor, o amor? Respòs, e dix que en un temps foren son cor e amor; cor si no ho fossen, lo cor no fóra creat a amar, ni amor no fóra creada a cogitar

inspiració

Deia, fa temps, que alguns poetes han actualitzat en vers rimat el Llibre d'amic i amat ; d'altres s'han inspirat en els versets lul·lians per fer poemes nous, interpretacions, paràfrasis amb vida pròpia. Què us sembla el poema que pren consistència a partir de la reflexió d'avui? No diré nom de l'autor ni llibre; alguns el descobrireu fàcilment, alguns potser l'heu llegit, d'altres potser el voldreu llegir. Continuarem i desvetllarem el que calgui. I si algú, com el poeta, se sent inspirat per Llull... -Com de parlar te desveses? Per què estàs tan consirós? -Pensava en les boniqueses de l'Estimat del meu cor, i en la semblança que tenen felicitats i dolors que van per la terra i vénen prenent i donant amors.

amic i amat

 Digues, foll, com no parles? Ni què és ço en què estàs embarbesclat, consirós?  Respòs: -En les bellees de mon amat, e en lo ressemblament de les benanances e de les dolors que m'aduen e em donen amors.

amic i amat

Estaven moltes gents devant l'amic, qui es clamava de son amat com no creixia ses amors; e clamava's d'amor com li donava treballs ni dolors. Escusà's l'amat, dient que los treballs e les dolors d'on acusava amor, eren muntiplicaments d'amors.

tastet

Imatge
Vaig veure que ahir a la tarda actuava al col·legi major Ramon Llull el grup Lai amb un espectacle musical sobre el personatge i l'obra. No hi vaig anar i només he pogut mirar el tràiler, que segur que resumeix molt bé el conjunt. A veure si en una altra ocasió hi puc assistir. Mentrestant, he entrat a la pàgina de l'Any , encara força buida de contingut, molt especialment de l'institucional, agafant coses d'aquí i d'allà. Segur que en els mesos que queden s'omplirà a vessar de propostes interessantíssimes, edicions de l'obra, insisteixo, incloses.    

amic i amat

Demanaren a l'amic quals són los fruits d'amor. Respòs: -Plaers, cogitaments, desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, llanguiments. Sens aitals fruits no es lleixa amor tocar a sos servidors.

amic i amat

Les vies d'amor són llongues e breus per ço cor amor és clara, pura, nèdea, vera, subtil, simple, forts, diligent, llugorosa, abundosa de novells pensaments e d'antics remembraments.

amic i amat

Estec e perllongà l'amic sos pensaments en la granea e en la durabletat de son amat, e no hi atrobà començament, ni mijà ni fi. E dix l'amat: - Què mesures, foll? Respòs l'amic: - Mesur menor ab major, e defalliment ab compliment, e començament ab infinitat, eternitat, per ço que humilitat, paciència, caritat, esperança, ne sien pus fortment en ma membrança.

amic i amat

Deia l'amic a son amat: - Tu est tot, e per tot, e en tot, e ab tot. Tu vull tot, per ço que haja e sia tot mi. Respòs l'amat: - No em pots haver tot sens que tu no sies de mi. E dix l'amic: - Hages-me tot, e jo tu tot. Respòs l'amat: - Què haurà ton fill, ton frare e ton pare? Dix l'amic: - Tu est tal tot, que pots abundar a ésser tot de cascú qui es dóna a tu tot.

amic i amat

Remirava l'amic un lloc en lo qual havia vist son amat, e deia: - Ah, lloc qui em representes les belles costumes de mon amat! Diràs a mon amat que jo sostenc, per son amor, treball e malanança. Respòs lo lloc: - Con en mi era ton amat, soferia per ta amor major treball e malanança que tots los altres treballs ni les altres malanances que amor pot donar a sos servidors.

Desafiament

És complicat llegir Llull actualment? Depèn. En els llibres essencialment teològics i filosòfics, més aviat sí; en els llibres no actualitzats mínimament al català actual, també. Superats aquests dos condicionants, i altres que ara mateix no se m'acudeixen, el gaudi de la lectura de l'obra de Llull és cosa dels interessos de cadascú. Per començar, és clar, cal que les editorials es posin a la feina. Han publicat no sé quantes versions de la subobra Llibre de les bèsties , però no conec cap versió actualitzada de la Doctrina pueril , llibre del qual ja he cantat les excel·lències. Que jo sàpiga, el Tractat d'astronomia , cosa obsoleta però divertida, tampoc no es pot trobar més que en una edició del Patronat Ramon Llull-Abadia de Montserrat, que està molt bé, però que no és per al gran públic. Del Llibre de l'orde de cavalleria , hi ha versions acadèmiques, escolars... Tres obres, perfectament llegibles que, per una o altra raó poden ser potser no engrescadores, però

amic i amat

Digues, foll: quina cosa és malanança? - Membrança de les deshonors qui són fetes a mon amat, digne de tots honraments.

amic i amat

Demanaren a l'amic qual cosa era benanança. Respòs que malanança sostenguda per amor.

amic i amat

Dix l'amic a son amat que el pagàs del temps en què l'havia servit. Comptà l'amat los pensaments, e els desigs, e els plors, e els perills e els treballs que havia sostenguts son amic per sa amor; e afegí en aquell compte, eternal benauirança, e donà si mateix en paga a son amic.

De Júpiter (II)

Veig que ningú ha demanant més diligència a l'hora d'afegir la segona part de Júpiter. Bé, la discreció, el silenci, és una virtut important, però ja podeu consultar com continua el text. Sé que l'esperàveu. Home sanguini nat sots En Júpiter sense conjunció d'altra planeta deu haver naturalment grossa imaginació plena per l'abundància de l'àer. E per aisò home sanguini cull grosses espècies en la imaginació, així com lo colèric, que les cull magres i primes, car enaixí com l'aigua les restreny, lo foc les allarga, així com la terra les desseca l'àer les ompleix e les vivifica; e açò deïm segons comparació de la natura de la imaginació, qui ha una natura per Saturnus e altra per Júpiter. E per aiçò l'hàbit de sciència que han los hòmens de Júpiter, so és a saber dejús ells nats, han sciència lleial e palpable e lleugera d'entendre, car hom sanguini no té naturalment secret. Emperò lo subject de son hàbit de saber no és tan stable com lo

amic i amat

Demanaren a l'amic quina cosa era perseverança. Dix que perseverança era benanança e malanança en amic perseverant en amar, honrar, servir son amat en fortitudo, paciència, esperança

amic i amat

Digues, foll: si et desamava ton amat, què faries? Respòs, e dix que amaria per ço que no morís, con sia cosa que desamor sia mort, e amor sia vida.

amic i amat

Demanaren a l'amic on començaren primerament ses amors. Respòs que en les noblees de son amat; e que d'aquell començament s'enclinarien a amar si mateix e son proïsme, e en desamar engan e falliment.