Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2016

amic i amat

Deia l'amic:  -Qui no tem mon amat, a tembre li cové totes coses; e qui tem mon amat, audàcia e ardiment li cové en totes coses.

De Marts (II)

Home nat sots en Marts és subtil e aprèn e entén tost, mas per natura no ha bona memòria e oblida enaixí tost com entén e vol. E aiçò esdevé per la imaginació que és trop seca en home colèric, car la gran calor del foc la desseca, e per aiçò los espècies fantàstics no han durable fondament. E encare que per lo gran moviment de la còlera e la natura de Marts l'enteniment con comana les spècies a la memòria, sobtosament les comana e sobtosament les vol recobrar, per ço con ha gran apetit a guanyar e a montiplicar altres spècies. E la memòria per aital sobtós movimentno ha desliberació ordenada a rebre ni a conservar e retre les antigues spècies, e és malalta per sobrada abundància de còlera e de Marts. E aiçò mateix és de la imainació que és de la memòria, que no ha desliberació a imaginar les figures e els hàbits de les corporals substàncies. E aiçò mateix se segueix de la natura del cors, car home colèric corre més que altre home; mes tost és ujat, car per lo gran moviment és tost

amic i amat

Jurcava l'amic a seguir son amat, e passava per una carrera on havia un mal lleó qui auceïa tot home qui en passava pererosament e sens devoció.

amic i amat

Amava l'amic tots aquells qui temien son amat, e havia temor de tots aquells qui no temien son amat; e per açò fo qüestió qual era major en l'amic: o amor o temor.

De Marts (I)

Com passa el temps... Ja fa més d'una setmana que hem entrat a Taure i no només no hi ha indicis al blog  del signe segons Llull, sinó que ni tan sols ha aparegut Mart, el planeta que regeix Aries. A poc a poc; avui la primera part de Mart, que el text és llarg. De Marts Marts és de complexió del foc, qui és calt e sec e és masculí e nocturnal e és mal e ha lo ferr e lo dimarts, e és senyor d'Àries e d'Escorpió e fa son cors en .ii. Anys. Car Marts és de complexió de complexió del foc e lo foc és element qui crema e consuma çajús los corses elementals, dien los astromomians que Marts és mal. E per aiçò dien que los hòmens qui neixen a la sua costil·lació són mals e combatedors, e fan, per la còlera que han, baralles. E són homes lleugers per ço car lo foc és lleuger e consuma la grossa matèria de la terra qui és feixuga, e ateneeix la forma de la terra. E per aiçò deïem que los hòmens colèrics no viuen molt, car la natura de la terra és poca e dessecada

amic i amat

Contrastaren-se l'amic e l'amat, e pacificaren-los llurs amors; e fo qüestió qual amor hi mès major amistat.

amic i amat

Encontraren-se l'amic e l'amat, e foren testimonis de llur encontrament saluts, abraçaments, e besars, e llàgremes e plors. E demanà l'amat a l'amic, de son estament; e l'amic fo embarbesclat en presència de son amat.

amic i amat

En un ram cantava un aucell, e deia que ell daria un novell pensament a amador que li'n donàs dos. Donar l'aucell lo novell pensament a l'amic, e l'amic donà'n dos a l'aucell, per ço que alleujàs sos turments; e l'amic sentí muntiplicades ses dolors.

amic i amat

No ha en l'amat nulla cosa en què l'amic no haja ànsia e tribulació, ni l'amic no ha cosa en si en què l'amat no haja plaer e senyoria; e per açò l'amor de l'amat é en acció e l'amor de l'amic en llanguiment, passió.

amic i amat

Dementre que l'amic anava enaixí treballant, atrobà un ermità qui dormia prés d'una bella font. Despertà l'amic l'ermità, dient si havia vist, en somniant, son amant. Respòs l'ermità, e dix que egualment eren encarcerats sos pensaments en lo carçre d'amor, en vetlant e en dorment. Molt plac a l'amic com havia trobat companyó de presó; e ploraren ambdós, cor l'amat no havia molts d'aitals amadors.

amic i amat

Anava l'amic per munts e per plans, e no podia trobar portal on pogués eixir del carçre d'amor qui llongament havia tengut en presó son cors, e sos pensaments e tots sos desirers e plaers.

amic i amat

 Anava l'amic en una terra estranya on cuidava atrobar son amat, e en la via assaltejaren-lo dos lleons. Paor hac de mort l'amic, per ço cor desirava viure per servir son amat; e tramès son remembrament a son amat, per ço que amor fos a sos traspassaments, per la qual amor mills pogués sostenir la mort. Dementre que l'amic remembrava l'amat, los lleons vengren humilment a l'amic, al qual lleparen les llàgremes de sos ulls qui ploraven, e les mans e els peus li besaren. E l'amic anà en pau encercar son amat.

El meu Sant Jordi

Imatge
No és cert que per Sant Jordi em pugueu trobar firmant llibres en alguns parades i llibreries de Barcelona; es tracta del muntatge d'una editorial que reedita alguns dels meus llibres i que s'ha empescat una petita perfomance -es diu així?- per vendre'n més. A mi no em sembla malament perquè encara que no rebo cap moneda per drets d'autor -tampoc vaig pretendre mai fer negoci amb les meus obres, com bé sabeu-, si la meua paraula arriba a descreguts i es converteixen em sentiré satisfet. De tota manera, aquesta barba blanca i arrissada tan evidentment postissa... No podien haver triat algú amb barba natural llarga d'alguns anys? En fi, almenys espero que s'hagi après bé les meus obres i pugui respondre qualsevulla pregunta que se li faci, tan sigui des de la innocència dels petits com de la malícia dels grans. Jo, aquest Sant Jordi, sense barba, amb vestit d'ara i amb paraigua si plou, em passejaré una estona pels carrers quan ja s'acabi els dia i

amic i amat

Cantava l'amic e deia:  - Oh, con gran malanança és amor! Ah, con gran benauirança és amar mon amat, qui ama sos amadors ab infinida amor eternal, complida en tots acabaments!

amic i amat

Encontré en la via d'amor amador qui no parlava: ab plors, magres faiçons, llanguiments, acusava amor e blasmava. Escusava's amor ab lleialtat, paciència, devoció, fortitudo, temprança, benanança. E per açò blasmé l'amador qui d'amor se clamava, pus que tan nobles dons li donava amor.

amic i amat

Turmentava'm amor tro que li hac dit que tu eres present als meus turments; e adoncs amor afluixà mos llanguiments, e tu, per guardó, muntipliquist amor, qui em doblà mos turments.

amic i amat

Demanaren a l'amic en què està honrament. Respòs que en entendre e amar son amat. E demanaren-li en què està deshonor. Respòs que en oblidar, desamar son amat.

amic i amat

 Pregà l'amic son amat que li donàs llarguea, pau, honrament en est món, e l'amat demostrà ses faiçons al remembrament e l'enteniment de l'amic, e donà's a la volentat per object.

amic i amat

Benefici donà l'amat a son amic, de plors, sospirs, llangors, pensaments e dolors; ab lo qual benefici servia l'amic son amat.

el més gran

Llegeixo massa tard que al Palau Recassens, seu de la RABLLB, se celebra un acte sobre Ramon Llull amb la participació de tres primeres espases: el llatinista Pere Villalba, Amador Vega, catedràtic de la UPF, comissari de la futura exposició sobre Llull al CCCB, i Óscar de la Cruz, professor de la UAB. Aquest darrer ha dissertat sobre “Ramon i l'ortodòxia. La causa pia”. Em sap greu no haver pogut assistir a les xerrades que segurament han congregat públic de totes les edats i condicions, centenars d'assistents; al mateix temps, em consola el fet que les cues devien ser immenses, memorables, i no tothom deu haver trobat el lloc escaient per seguir els parlaments; segur que no m'hagués valgut al·legar la sordesa creixent per aconseguir un seient a les primeres files. En fi, avui els diaris ho explicaran. De tota manera, modestament, suggereixo que els actes sobre el mestre, sobre el doctor il·luminat, sobre Ramon el boig o el fantàstic, es facin en espais més grans, a

amic i amat

Enyorava l'amic son amat, e tramès-li sos pensaments, per ço que li aportassen de son amat la benanança en la qual l'havia tengut llongament.

amic i amat

Tots jorns són sospirs e plors missatges enfre l'amic e l'amat, per ço que sia enfre ambdós solaç, companyia e amistat, e benvolença.

amic i amat

 Acompanyaren-se memòria e volentat, e pujaren en lo munt de l'amat per ço que l'enteniment s'exalçà's, e l'amor se doblàs en amar l'amat.

Llull a Roser de tot l'any

No sé si l'anunciada biografia de Verdaguer -la definitiva?- escrita per Narcís Garolera i Marta Pessarrodona s'aproparà molt o poc a la relació de mossèn Cinto amb Llull, però a mi m'hi ha fet pensar en el tema. Així de sobte, de memòria, em ve al cap Roser de tot l'any, escrit durant l'estada obligada del poeta al santuari de La Gleva. No m'estranyaria que durant els aproximadament dos anys d'empresonament forçat, el poeta anés llegint el Llibre d'amic i amat i hi trobés consol i inspiració. El misticisme d'aquesta obra de Llull s'adiu perfectament al tarannà de Verdaguer, però molt especialment a la seua situació en aquell moment. Fullejo el Roser en l'edició de la Ilustració Catalana (sic); apareixen els versets de Llull en diverses ocasions com a lema d'alguns poemes. La primera vegada que en trobo un correspon al dia 28 de gener. Diu així: Ah, Amat! Tu ue tant has donat a l'home, e tant lo has honrat, Per què l&#

amic i amat

Venc l'amat a albergar a l'hostal de son amic, e lo majordome demanà-li hostalatge. Mas l'amic dix que son amat devia ésser albergat en perdó.

amic i amat

Demanaren a l'amic quin senyal faïa son amat en son gamfanó. Respòs que d'home mort. Digueren-li per què faïa aital senyal. Respòs:  - Per ço cor fo home mort crucificat, e per ço que aquells qui es gaben que són sos amadors, seguesquen son esclau.

amic i amat

Lo llum de la cambra de l'amat venc inluminar la cambra de l'amic, per ço que en gitàs tenebres e que l'omplís de plaers, e de llangors e de pensaments. E l'amic gità de sa cambra totes coses, per ço que hi cabés son amat.

amic i amat

 Atrobà l'amic son amat qui estava menyspreat enfre les gents, e dix a l'amat que gran injúria era feta a sos honraments. Respòs l'amat, e dix que ella prenia deshonor per fretura de fervents e devots amadors. Plorà l'amic e muntiplicaren ses dolors; aconsolava'l l'amat mostrant-li sos capteniments.

amic i amat

Absentà's l'amat a l'amic, e encercà'l l'amic en sos pensaments; e demanava'l a les gents ab llenguatge d'amor.

amic i amat

  Demanaren a l'amic de qui era. Respòs: - D'amor. - De què est? - D'amor. - Qui t'ha engenrat? - Amor. - On nasquist? - En amor. - Qui t'ha nodrit? - Amor. - De què vius? - D'amor. - Com has nom? - Amor. - D'on véns? - D'amor. - On vas? - A amor. - On estàs? - En amor. - Has altra cosa mas amor? Respòs: - Hoc, colpes e torts contra mon amat. - Ha en tot amat perdó ? Dix l'amic que en son amat era misericòrdia e justícia, e per açò era son hostal entre temor e esperança.

amic i amat

A una gran festa tenc l'amat gran cort de molts honrats barons, e féu gran convits e gran dons. Venc l'amic a aquella cort; dix-li l'amat:  - Qui t'ha apellat a venir a ma cort?  Respòs l'amic:  - Necessitat e amors m'han fet venir veer tes faiçons e tos capteniments.

De Àries (II)

Quina impaciència! Va acabem amb Àries. Llegiu  atentament. Àries ha Marts qui és sa planeta, ab la qual ha major disposició e concordança a influir sa virtut en los corses çajús que ab altra planeta, car Marts lo missatge de l'apetit que los corses çajús han en pendre virtut d'Àries. E Marts pren d'aquella vertut d'Àries e dóna-la ab sa vertut als corses çajús, segons que l'han menester, per calt e per sec, e per masculinitat, e mobilitat, e diürnitat d'Àries, e d'açò qui en Marts és pertanyent. Àries ha tres partides; la .ia. és apellada lo cap o cara, e aquesta és del matí tro a la tèrcia; e aquesta significam per .E. L'altra partida és lo migdia, e aquesta significam per .F., e és apellada lo mig. L'altra és de vespres tro al sol post, e aquesta significam per .G., és apellada la coa. E aiçò mateix s'entén de la nit. E per aiçò dien los astronomians que Àries ha .XXX. graus: .X. en .E. Pujant, .X. En .F. Stant e .X. En .G. Davallant

amic i amat

 Sembrava l'amat en lo cors de l'amic treballs, tribulacions, llanguiments. Sanava l'amic son cors ab esperança, devoció, paciència, consolacions.

amic i amat

Sembrava l'amat en lo cor de l'amic desigs, sospirs, virtuts e amors. Regava l'amic les sements ab llàgremes e ab plors.

amic i amat

 - Digues, foll: has vergonya de les gents con te veen plorar per ton amat?  Respòs que vergonya sens pecat és per defalliment d'amor qui no sap amar.

amic i amat

Absentà's l'amat a son amic, encercava l'amic son amat ab memòria e ab enteniment, per ço que el pogués amar. Atrobà l'amic son amat; demanà-li on havia estat. Respòs: - En l'absència de ton remembrament e en la innorància de ta intel·ligència.